algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
11°

Maragall, tocat

Pasqual Maragall comença a saber ara l'enorme contradicció que implica ser el president de la Generalitat i haver de tenir molt en compte les pressions de la direcció estatal dels socialistes. S'ha sabut ara que durant la crisi Carod, el PSC i el PSOE estigueren a punt de la ruptura i que fins i tot Zapatero sospesà la possibilitat de presentar llistes pròpies al Principat prescindint del PSC. No debades, cal recordar que primer Maragall ratificà en el seu càrrec Carod com a conseller en cap i l'endemà el destituí quan ja eren públiques i notòries les pressions de la calle Ferraz. Mai en la història recent, des de Macià a Pujol, un president de la Generalitat no havia canviat de decisió en una qüestió tan transcendent com és fer fora el seu conseller en cap. Ara Maragall intenta arreglar les coses afirmant que el PSC (igual que el PSIB) fou decisiu per a l'elecció de Zapatero com a secretari general. Però és una explicació insuficient. De fet, Convergència i Unió s'està posant les botes com mai no s'ho podia esperar un parell de mesos després d'haver perdut el poder. Les escomeses de Mas, Pujol, Duran Lleida i companyia són d'una contundència demolidora. Mentrestant, per Barcelona es diu que Maragall i Carod no es dirigeixen la paraula. I com es pot conduir un Govern en aquestes condicions si els líders dels dos principals partits de la coalició governant es giren l'esquena? En realitat qui no va entendre res de res va ser Zapatero. Si el primer dia el secretari general del PSOE hagués deixat tranquil Maragall i hagués fet la seva autèntica feina, com era atacar el Govern Aznar per la utilització inadequada del CNI, ara la crisi estaria quasi resolta. Però Zapatero volgué demostrar que també comanda a Catalunya, imposà el seu criteri centralista a Maragall i el deixà en ridícul.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris