nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 11°
12°

Una casa minimalista

Un estudi, que no compta amb l'aval científic de ningú, classifica la humanitat, pel que fa a l'ordre domèstic, en icebergs, deserts, selves tropicals, matolls impenetrables i valls. En els temps que corren, la manca d'aval científic no és raó per restringir la llibertat de ningú i, així com n'hi ha que, sens dubte a partir d'un estudi de solvència contrastada, classifiquen la humanitat, pel que fa a l'ordre lingüístic, en radicals: els que parlen català; balears: els que parlen modalitat; bilingües: els que parlen castellà; i moderats: els que parlen cristià, no hi ha cap raó perquè jo no divulgui aquí la taxonomia establerta per aquest estudi que he llegit en una revista sense solvència cap ni una.

Som-hi, doncs, i serem icebergs: els que mantenim un ordre superficial però acumulam coses darrere la porta o davall el llit; deserts: els minimalistes; selves tropicals: els que vivim en un desordre manifest, que torna a reproduir-se ràpidament malgrat les neteges a fons practicades de tant en tant; matolls impenetrables: els que ho guardam tot, no ens desprenem mai de res i ni tan sols ens plantejam posar-hi ordre; o valls: els que combinam l'ordre amb el desordre en una diversitat harmoniosa. El problema és que fa un mes que faig dissabte a ca nostra i encara no he acabat de sentir-me a gust dins cap de les categories anteriors. I mirau que m'hi he trencat el cap, però no hi ha manera. Som un iceberg perquè les zones més, diguem-ne, públiques de la casa es veuen ordenades però les més privades voregen el caos? Som una selva tropical perquè, per molt que posi ordre a l'estudi, quan me n'adon torna a haver-hi llibres, papers, revistes i retalls de diari pertot? Som un matoll impenetrable perquè, abans de dur qualsevol cosa a Deixalles, tot queda arraconat al quarto dels mals endreços (una espècie de corredor de la mort llevat que, al contrari del que passa a Califòrnia, qualque parell de sabates o qualque abric hi ha rebut un indult), de manera que gairebé no en puc obrir la porta? Som una vall perquè per aquí tot està com una patena, assullà guaita una miscel·lània d'estris diversos i allà deçà, si m'hi pos, igual hi trobaré qualque tresor amagat des de temps immemorial?

Si no arrib a tenir clar el que som, sí sé a què aspir: vull ser un desert i tenir una casa minimalista. Fora coses supèrflues, fora objectes de procedència dubtosa, fora roba que em ve estreta, fora menjars caducats, fora sabates passades de moda, fora llibres que he llegit, fora tresors amagats. Bufen vents de renovació, que se n'ho duen tot: fora llengües supèrflues, fora persones de procedència dubtosa, fora nació que ve estreta, fora idees caducades, fora cultura passada de moda, fora llibres, que no cal llegir-ne cap, fora tresors de l'avior. Talment el conseller Fiol i el director general Melià, l'altre, estic decidida a convertir ca nostra en un desert. D'aquest any no passa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris