nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

Carod: una errada de fons, una retirada obligada

Les crisis col·loquen tothom en el seu lloc. El que ha succeït en relació a l'entrevista de Josep Lluís Carod-Rovira amb la direcció d'ETA no n'és una excepció. No hi ha cap novetat sobre la manera com el PP utilitza el conflicte basc i els recursos de l'Estat. No hi ha res de nou en la constatació que José Luis Rodríguez Zapatero necessita constantment fer demostracions d'autoritat. No crec que ningú s'hagi sorprès de la debilitat política de Pasqual Maragall. La independència del PSC respecte del PSOE ha estat sempre en entredit. La sorpresa ha vengut pel descobriment que Carod era, possiblement, un bluf. Té raó el dirigent d'ERC quan afirma que tots els Governs s'han entrevistat amb terroristes, però oblida afegir que els contactes al més alt nivell -primers ministres, per exemple- no es produeixen directament en una fase exploratòria sinó resolutiva. Obrar d'una altra manera no constitueix una errada formal, sinó de fons que no es pot intentar camuflar amb l'intent de plantejar un fals debat sobre la conveniència del diàleg per acabar amb la violència a Euskadi. És més, s'ha de tenir una barra formidable per acarar la pròxima campanya electoral com un referèndum sobre la seva actuació personal quan el mateix Carod ha reconegut que es va equivocar. Em sembla de boigs que així, tan clarament, es posi el poble de Catalunya en la tessitura de ratificar una errada, perquè Jordi Pujol té tota la raó del món quan afirma que mai s'havia tant de mala imatge de Catalunya i de la Generalitat. Carod hauria d'entendre que l'errada l'ha deixat tocat per a l'actuació política en primera línia. És impossible que recuperi la confiança del PSC i CiU l'ha retratat com un soci poc convenient, un messiànic, una persona que Mas també hauria destituït. Carod ha deixat de ser una peça clau per a la governabilitat del Principat. En qualsevol combinació ell en serà el problema. Un polític responsable, ho assumiria i iniciaria la retirada. Un partit fort cercaria una sortida digna al seu secretari general, però no li permetria que s'embarcàs en una aventura esperpèntica. Però Carod, que encara no entén que gràcies a ell la sobirania del president que ell ha investit ha quedat tocada, vol plantejar unes eleccions espanyoles com una segona volta de les autonòmiques o com la porta que li permetria retornar a la conselleria en cap. Avui per avui, el tripartit és mort. Les coalicions ho suporten tot llevat de la pèrdua de confiança i del qüestionament de l'autoritat del president. A Catalunya, el tripartit no té, sense convocatòria de noves eleccions, alternativa. CiU no està interessada en el Pacte amb ERC, no es pot permetre Carod-Rovira en una conselleria en cap, li interessa demostrar-se com a única organització capaç de governar. Josep Lluís Carod-Rovira ho ha de saber. Si no ho sap, la bona gent del seu partit ho ha de saber. Si la bona gent del seu partit no ho sap, aleshores el projecte d'ERC haurà merescut ser sacrificat a la vanitat d'una persona.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris