algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Heterodòxia

Cada dia que passa queda més palès que la societat catalana valora de manera molt diferent de la societat espanyola el fet que Josep-Lluís Carod-Rovira s'hagi entrevistat amb ETA. Això sí, la campanya político-mediàtica espanyola és tan ferotge que arrossega pràcticament tothom a creure qualsevol intoxicació, com per exemple que el secretari general d'ERC va anar a l'entrevista amb el cotxe oficial de conseller en cap. Estam tan prediposats a creure-ho tot que a poca gent li passa pel cap que qui intoxica hi posa més pa que formatge. Una de les preguntes que em suggereix tot plegat és: hi ha lloc per a l'heterodòxia política? Es pot ser políticament incorrecte des de les institucions? O tot allò que se surt de l'ordre establert és, per norma, temerari? La majoria dels catalans saben destriar perfectament un problema de formes que ha provocat una crisi de govern d'una qüestió de fons. I ara resulta que després que la progressia s'hagi emplenat la boca a favor del diàleg, quan algú es desmarca de la inèrcia d'allò políticament correcte, és un irresponsable. Em deman què entén per diàleg la gent que defensa el diàleg. I no em serveix la resposta «no ho sé, però hi haurà alguna manera de fer-ho». Sí, n'hi ha una: parlant. La situació és tan paradoxal que resulta que molta gent que va aplaudir amb convicció la demanda de la periodista Gemma Nierga -«Dialoguen, por favor»- a Pujol, Aznar, Zapatero i quants encapçalaven la manifestació de repulsa per l'assassinat d'Ernest Lluch -que era militant del partit de Maragall i no d'ERC- i que també va aplaudir la valentia de la pel·lícula de Julio Medem, La pelota vasca, amb l'actitud de Carod-Rovira s'han descobert immobilistes. I al·lèrgics a la Política.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris