muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

El món està malalt

I un dels símptomes més evidents podria ser ben bé, entre molts d'altres: que un home tan intel·ligent i més puta que les formigues, com és ara en Josep Lluís Carod-Rovira no sàpiga intuir l'enorme poder de la Brunete mediàtica del PP, ni la gran capacitat de concagar-se viu d'en Rodríguez Zapatero del PSOE, ni de saber que PSC sols és una paraula buida de continguts reals i específics, ni de tenir la més remota idea que el CNI (l'antic CESID, recordau?, aquella guarda que si no hi havia cuetes, no hi havia cas), podia ser tan sibil·lí, tan servil a les ordres d'un partit concret en delicadíssims temps electorals, tant, que malgrat la localització del lloc i l'hora i l'existència de fotografies d'ells, i enregistraments en vídeo i tot, dels d'ERC a Perpinyà, amb en Mikel Antza i en Josu Ternera, perillosíssims assassins, idò s'estimaren més filmar-ho en lloc de detenir-los, esperar una mesada i fer rebentar la cosa el moment oportú, i causar asfíxia ambiental amb tot el que faci falta, començant per l'ABC, i continuant amb la SER i TVE, i tots vénga sucar-hi pa... Tot això no ho sabé preveure el Carod-Rovira, mira quins oremus. I que ningú, o pràcticament ningú dels comentaristes dels diaris escrits que he pogut llegir, o de les ràdios que he escoltat, o les televisions espanyoles que he hagut de patir, hagin sabut o volgut entendre que, quan en Carod els deia, els repetia: diàleg, pau, dignitat, llibertat, valentia, el que en realitat els volia expressar és que: ell és un home honest, gens ni mica ingenu, diu el que pensa, fa el que sent, que aquest pic potser els arbres de l'honestedat personal no li deixaren veure el bosc de la seva representativitat, i per això mateix, dins la política activa ho té molt fotut... És i serà (pens) d'una vulnerabilitat molt perillosa per a la integritat del seu sistema nerviós (en el millor dels casos). I que ningú, absolutament ningú no està a bastament acostumat a veure individus públics com ell, amb la seva transparència, els resulta com una aparició de la Mare de Déu de Fàtima, per això mateix, quan l'observen, pobrets, sols poden arribar a la peregrina conclusió que es tracta d'un «messiànic infantiloide», quan en realitat es tracta d'un home que no té por i creu en la possibilitat de dur a bon termini les pròpies conviccions. El món està tan malalt que, fins i tot ara el volen tancar a la presó, en Cardenal i la companyia. Tenen la «seva» justícia a punt, l'excusa perfecta, ara veurem si també tenen allò que solen tenir els homes enmig de les cames. Està tan malalt el món, que fins i tot el president Aznar amb més cara que un sac de segells, i tota la colla passant per la candidata Salom, fins al darrer escolanet d'amén, que dins aquesta formació no es parla: s'amollen consignes que es van ressonant com l'eco, fins a l'infinit, lloros de lluent plomatge que van repetint: que a causa del Govern Tripartit i la cosa del Carod, les empreses se'n van de Catalunya a les totes... Uf, que estàvem dins un estat que ha fet de la manipulació informativa norma de conducta, ho sabíem, el que desconeixíem és que aquest fet fos motiu per paonejar-se, bravejar-ne. I segueixen tots convençuts que van bé. Em consoliden en la convicció d'allò que dic qualque vegada: que, tanmateix, a la merda no pot embrutar-la res.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris