nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 12°
19°

Classes a les classes

Amb les mesures de política lingüística anunciades pel conseller Francesc Fiol, el PP ha aconseguit un èxit no només per haver afeblit així l'oposició. També, excitant la reacció catalanista, convenientment alimentada pels entorns del PP, pareix talment com si el govern complís el promès: la llibertat d'elecció de la llengua vehicular a l'ensenyament. És mentida, ja que el mateix Fiol ha dit que només seria per aprendre a llegir i a escriure (i fins i tot això ja se veurà), però la cortina de fum està servida: sembla com si el PP complís el seu programa electoral, quan en realitat no el compleix perquè no canvia la normativa legal que fa impossible tal llibertat. Tot això, essent important, no justifica, emperò, l'anunci. És aparentment inexplicable perquè no té sentit i, a més, és inaplicable, el que diu el Govern. Incomprensible, per tant, excepte, per ventura, que se vagi a cercar un raó de classisme social i educatiu. Una opinió explicativa del rebuig del PP a la normalització la donava en clau sociològica l'escriptor mallorquí Valentí Puig, d'indiscutible rang intel·lectual i ideològicament allunyat de tot el que és el catalanisme i l'esquerranisme opositor al PP. En una entrevista, fa anys, qui va ser director general de Cultura en el Govern balear preautonòmic de la UCD deia que la dreta tradicional balear i mallorquina no accepta el català sobretot per raons de classe. Perquè, explicava, en el fons no poden empassar-se que els seus fills se vegin obligats a estudiar el i en l'idioma dels seus criats. És una opinió, ja emprada en alguna ocasió en aquest espai, que se pot pensar que sigui exagerada. Però té una base raonable avalada per molts de símptomes. Per exemple, també aquí ja s'ha comentat haver sentit, per casualitat, com una actual diputada del PP flastomava pel carrer, sense adonar-se'n que servidor la sentia, perquè en el col·legi dels seus fills, privat i d'elit socioeconòmica, el Pacte de Progrés estava «imposant» el català. Per altra banda, és evident a ulls de qualsevol que ho vulgui veure que l'ús del català si quelcom no fa és bo en els cercles de «triomf» social i econòmic a l'ús, que són el context social del PP i de referència per a bona part de la societat. En els «spas», «gims», certes superfícies comercials, multicines, restaurants, pubs i discos de moda, entre molts d'altres, que és on es reuneixen i van els que «triomfen», i els aspirants, no s'hi sent el català, tot i que nou de cada deu dels que hi van possiblement hi poguessin parlar, si volguessin. El classisme tradicional i el nou conformaria així un context sociològic conservador en el qual i pel qual el català no és res més que una nosa. Si l'han de patir els altres, bé, que així sigui, però ells, no. De cap manera. En els seus àmbits quotidians no existeix. I a les seves escoles privades no se li feia gens de cas. Fins que arribà el Pacte de Progrés i volgué «imposar» el català, fins i tot a la seves escoles privades! Intolerable. Si s'analitza des d'aquest punt de vista, se troba una possible explicació a l'anunciat per Fiol. Tot, excepte el regalar el nivell C (el sentit últim del qual podria anar en la mateixa línia classista), és gairebé impossible que se pugui posar en pràctica. A l'escola pública. Perquè ningú no s'imagina, ni remotament està en l'ànim del Govern, que els mestres que ensenyen a llegir i a escriure hagin, per exemple, de fer feina per duplicat. Ni, tampoc, que el Govern multipliqui la plantilla per aquest doi. O que posi en marxa una mena de comissariat politicolingüístic per fer complir els mestres, o, encara més divertit, els delirants referèndums a la secundària. Aleshores, per què? Doncs una explicació podria ser que el Govern ens acabi per il·luminar amb alguna normativa d'aquelles tan típiques que diuen blanc però amb tantes possibilitats d'excepció pel negre que, a la pràctica, pot acabar per servir més pel negre que pel blanc. No seria la primera vegada. És a dir, que la futura normativa a la pràctica no res obligui a canviar a l'ensenyament públic però que sigui molt útil per a aquelles escoles privades que no volen res de català, a les quals hi envien els fills la gent de «bona família» (tradicional o dels cercles socials «d'èxit»), que així podrien tenir un efectiu blindatge davant del català. Sempre hi ha d'haver classes. I si hi ha, que hi és, una classe que no vol català a les seves classes, doncs...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris