cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
18°

Santa absolució catòdica

Si excloem la novia d'Àlvarez Cascos, una dona que aquest mes ha fet el rècord mundial en comissions per venda de quadres, les persones més ben pagades del país per minut treballat són les que a qualsevol hora del dia surten per quasi tots els canals posant a parir qualcú. El més important per ser un professional de l'insult catòdic és no tenir escrúpols, cridar molt i desconèixer el sentit del mot «educació». Les seves actuacions són seguides amb passió per nins i també per adolescents que, segons un estudi del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), fins i tot veuen programes d'horari adult com ara Crónicas Marcianas. L'estudi demostra que la quitxalla passa més hores asseguda davant la tele que a l'escola. Per tant, dins els seus cervellets hi deuen caure tot tipus de continguts inclosos els informatius. En aquests bonics programes, a més de successos, guerres, el canvi climàtic i, quan es posa de moda, fam al tercer món, hi surten polítics enfrontats als grans problemes del seu temps. Anem a posar un exemple pràctic, com si fóssim a l'escola. Imagini que algú escriu a la pissarra: «Si la Consellera d'Interior catalana, Montserrat Tura, va a veure el ministre homònim Àngel Acebes a Madrid i li demana que posi el carnet de conduir per punts i radars fixos com a França, on d'aquesta manera han aconseguit reduir un 30% les morts en accidents de trànsit, què farà el Ministre tenint en compte que a Espanya moren cada any més de 4.000 persones i moltíssimes més queden greument ferides?». La resposta correcta que va donar el ministre és: «Ja en parlarem», una frase que qualsevol mallorquí sap perfectament què significa: «Ni parlar-ne». Llavors, els adults, que amb tantes ressaques viscudes comencen a tenir dificultats per connectar sinàpticament més de tres neurones es pensen que els nins no capten el missatge. I no és així. Qualsevol alumne de P4 que veiés l'informatiu on sortia aquesta notícia entén perfectament que davant la indústria de l'automòbil les vides de les persones no valen un cèntim. Que qui paga mana i el rollo de la defensa de la vida només val per parlar de determinades causes com ara el terrorisme (ETA en tota la seva història ha matat una quarta part de la gent que mor en un any al volant). Que la lògica és el que menys sol imperar en el territori adult. Que tots els que criam cabells grisos o començam a tenir una mica de panxeta o les mamelles caigudes o ulleres prominents som especialistes en l'art de l'engany. Que al món real -no el que ens ensenyen a l'escola carregat de valors, premis al sacrifici, reconeixement a l'esforç i tants altres nobles valors- el que val és tenir pocs escrúpols i doblers, atributs sovint inextricables.

Davant el televisor els petits aprenen a viure immersos en un cinisme vital per suportar la doble moral i la hipocresia en què es fonamenta aquest planeta. Deixin que els seus fills mirin tantes hores com vulguin aquest foradí de vidre per on aprendran a adormir sensibilitats que un dia es podrien convertir en obstacles al seu èxit o, fins i tot, causar algun tipus de dolor profund i angoixant. L'escola pot ser un complement a aquesta «educació» on practicar maltractaments físics i verbals contra mestres i professors. D'aquesta manera si de majors es converteixen en polítics que guanyen eleccions podran fer un Ave, un Pla Hidrològic o un Institut d'Estudis Baleàrics convertint la comunitat acadèmica i científica en un ornament prescindible i no penedir-se'n per molts forats que puguin aparèixer després al traçat. De la mateixa manera, fins i tot podran arribar a president, declarar una guerra dient que els enemics tenen armes de destrucció massiva i quan comproven que no és veritat oblidar-se tranquil·lament del tema i de les morts de grans i petits. Un canal de televisió ben manipulat per un govern és la font perfecta per aprendre a viure banyats en absolució com fan la majoria de polítics. Llàstima que amb la «dimissió» d'Àlvarez Cascos haguem perdut un dels millors mestres en aquesta disciplina. Per sort sempre ens quedarà en Fraga amb lliçons com ara la de no sancionar ni obrir expedient al batle del PP gallec condemnat per abusar d'una menor. La persecució de Carod Rovira protagonitzada per aquest partit amb l'ajut dels serveis d'intel·ligència del govern i del diari ABC i tota la tropa U-R-D-A-C-I, ho acaba de confitar. Ara toca crucificar un polític enemic perquè, carregat de vanitat o ingenuïtat o de bones intencions, va anar a dialogar, a xerrar, a comunicar-se amb el diable amb la intenció de convèncer-lo perquè ho deixi de ser. Els volia fotre el negoci de tenir un enemic com ETA i això és «pecat». Per cert, el passat cap de setmana a Espanya van morir 24 persones. Anam camí, un any més, dels 4.000 morts. Bona nit, senyor Acebes, que dormi tranquil.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris