cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Reflexions dins Es Baluard

Fer història implica pagar un tribut als instints més primaris de la condició humana. El gran filòsof de la història, Karl Marx, ja ho advertí: no hi ha part sense sang. Ni gran obra sense que hi hagi un grupet que la critiqui. Fer història és deixar l'empremta del geni humà dins la realitat. Sigui individual o col·lectiva, l'obra assolida agafa ales i queda per sempre com a llegat per a les generacions futures, les quals obliden tot d'una els rancors del passat i valoren, estimen i protegeixen la tasca feta pels avantpassats.

Vaig fer aquesta reflexió visitant el Museu d'Es Baluard i en comprovar l'harmonia entre l'espai expositiu i el conjunt històric artístic, en veure la brillant simplicitat de la concepció del museu. I què dir de les pintures i escultures!: constitueixen un repàs equilibrat i profund dels dos darrers segles de l'art modern i contemporani des de tres perspectives: la mundial, la mediterrània i la mallorquina. És un diàleg triangular d'universos convergents que assoleixen una màgica singularitat sota la llum de la mar balear i dins els murs on un dia es trobava el bastió més fort i inexpugnable d'una Palma sempre amenaçada però mai no vençuda.

I aleshores, dins aquest àmbit de creativitat, on éssers únics han plasmat i oferit als altres el millor i més noble de les seves ànimes, vaig reflexionar sobre l'enveja i l'autoodi humans. Per què alguns ataquen una realització tan bella? Per què aquesta irreprimible inquina d'una minoria? Aleshores vaig comprendre que tota gran obra, per assolir la perfecció, necessita una petita dosi de ràbia en contra seva. Aquesta sabonera, tan humana, tan de carn i os, és l'elogi encobert en forma de crítica perquè una iniciativa sigui històrica.

Jo no sé pintar, i d'escriure en sé molt poc. Però sí conec el sentiment d'enveja que m'ofega en llegir un poema que és clavat als meus propis sentiments. Per què no se m'ha ocorregut a mi! Per què no l'he fet jo!, pens. I aleshores, imparable, em ve un sentiment destructiu envers aquest poema admirat. En realitat m'aflora l'autoodi i l'autocàstig perquè no he estat jo, i sí un altre, el que l'ha escrit. Això explica els atacs desfermats d'alguns crítics envers grans poetes, o pintors, o cap a un home que ha estat capaç d'impulsar i dotar un museu que serà orgull de la Mallorca del present i del futur. Ha estat ell, i no altres, l'ésser capaç de dur-lo endavant, d'implicar-hi les institucions i de mostrar el camí del compromís d'un poble amb l'art en majúscules.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris