nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
18°

Objectiu: Mart, i ràpid

Està prou clar que hem d'anar a Mart: el problema és qui. El planeta vermell ens espera, i les notícies de les darreres setmanes -tret d'algun petit, segons alguns, conflicte que s'ha esdevingut a un poble gallec- ens comminen a refusar qualsevol futur que no passi per amartitzar (aterrar-hi, a Mart). L'aspiració dels joves europeus i americans, del primer món, vaja, ja no és triomfar a Wall Street, ni reeixir com a paladins de la croada contra el terrorisme islàmic (encara en queden alguns, pocs, però només fins el dos de novembre: el primer dimarts després del primer, etc.), ni tan sols fer-se astronautes: el futur és posar els peus a Mart, els primers, si pot ser, i la gosadia és tal que quan confessen els seus ímpetus ni tan sols parlen de tornar-ne. El que compta és anar-hi, trepitjar la rovellosa i rogenca pols fèrria del sòl marcià. L'estampa és un poc exagerada, sí, però, ¿què seria de l'aventura de l'espai sense aquest molt d'exageració que s'hi ha anat acumulant des que algun prehumà somià per primer cop a evadir-se del nostre planeta? No tenim clar en absolut què hi ha, a Mart, d'interessant, però tant s'hi val: el motiu del viatge no és el que hi ha allà, sinó el que hi ha aquí. El que hi ha aquí de sobra, més exactament. Després de les especulacions sobre la composició química i la dinàmica atmosfèrica del quart planeta (començant pel sol), i sense que hagin estat del tot rematades les dificultats tècniques, s'ha iniciat la cursa per enrolar-se en les primeres tripulacions. El risc no importa. El botí s'ho mereix. (No està gens clar si el botí és aconseguir quelcom, en arribar-hi, o l'alleujament que suposarà estar un any, com a mínim, lluny del nostre planeta, o la joiosa suma d'ambdós beneficis). En qualsevol cas, el viatge està completament programat: l'home més poderós del món ja ha dit la seva (i si tingués qualsevol dubte, només li hauríem de suggerir que potser a Mart hi ha algun amagatall d'armes de destrucció massiva, per desfer-se'n, ràpidament, de qualsevol apatia), i tothom corre per inscriure-s'hi. Els jutges del Suprem voldrien enviar els del Constitucional, i viceversa, hom suposa. Pedro Duque, sempre atent, ha estat dels primers en proposar-s'hi, tot avançant que aquesta vegada la bandera (bicolor i amb escut) la posarà de la seva butxaca. Tony Blair ja ha aconseguit enviar-hi els màxims dirigents de la BBC: qui ho hagués dit. Els cosmonautes xinesos, d'alta volada fins fa quatre dies, ho tenen més difícil: la maleïda grip del pollastre els mantindrà, per ara, a casa seva. Això de la grip del pollastre palesa com han canviat les coses: fins fa poc temps els científics es preocupaven perquè les naus no tornassin a la terra amb algun germen que contaminàs la humanitat. Ara la cosa és que no exportem els nostres bacils. Fet i fet, quan comenci la colonització de l'espai, la qüestió draconiana serà la nostra capacitat per salvar-nos-hi, fora de la Terra, o estendre el nostre infern: reproduir la vida a la terra -amb els seus defectes: la indefinició, les entrevistes d'Urdaci, el fil musical, els virus, la pocavergonya, les explicacions de la inflació- o emular-la, millorant-la, i evitant aquests, i molts altres, mals. L'absència de notícies deBeagle indica que ja hi hem duit els accidents espacials, un tipus concret d'accidents de trànsit, en definitiva. I això no és el pitjor. L'Spirit i l'Opportunity potser rastregen nous emplaçaments per un Guantánamo marcià. Pocs jutges s'hi atreveixen, amb el de la Terra, ben igual que pocs científics arriben a prosperar en l'empresa marciana. Tampoc no triomfaren gaire en aquella decisiva eina de l'escut antimíssils, que ens havia de protegir, a nosaltres, als americans, de tots els mals terraquis i còsmics. Què s'ha fet, ja que hi som, de l'escut antimíssils? L'actualitat internacional té això: et despistes un moment i els temes han canviat, tret de la cosa antiterrorista, que és constant. No hi ha plugin mental que hi posi remei. En qualsevol cas, per difícil que estigui això d'arribar a Mart, val la pena d'intentar-ho. Perquè els primers visitants tindran la sort i la formidable tranquil·litat de ser-hi rebuts per un destacament de membres del Centro Nacional de Inteligencia, que, pel que es veu, són presents a tots els racons del sistema solar. Amunt i crits, doncs.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris