algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
20°

«Un camí amb història»

Dimecres passat, la TVC tancava el seu telenotícies vespre amb la informació referida al capteniment del propietari alemany d'una finca rústica de Manacor d'una extensió que abasta tota una muntanya, el qual, no content amb el fet d'haver tancat vials que havien estat oberts per vida d'hereus, ha comprat tot el tiratge d'una publicació de l'ajuntament on s'informava de les rutes senderistes municipals, perquè la gent no sàpiga que, d'entre aquests, n'hi ha que transcorren per la seua finca. En el marc d'aquesta informació, s'entrevistava en Miquel Riera, que fou professor d'anglès al meu institut de secundària i que, pel que veig, és excursionista usuari d'aquests camins esmentats. En Miquel hi deia una gran veritat: no són només els ciutadans els que haurien de mobilitzar-se en defensa d'allò que és públic quan de cop i volta esdevé privatitzat, tancat i barrat; són, més tost, les institucions democràtiques les que haurien d'erigir-se naturalment i obligada en defensores de l'interès general. No feia ni dues hores que jo mateix havia visitat, a la sala de sa Nostra de Ciutadella, l'exposició Un camí amb història, organitzada per una associació digna de tots els elogis: la «Coordinadora per la Defensa d'es Camí de Cavalls». Així és conegut el camí costaner que voreja tota l'illa de Menorca, amb un origen que es situa als segles XIII-XIV i es relaciona amb les antigues «cavalleries», un antic sistema de defensa i tinença de la terra. L'exposició compta amb el patrocini del Consell de Menorca i de tots els ajuntament de Menorca. Tots? No!!! El de Ciutadella no li ha dat estaló. I per què serà que l'únic ajuntament menorquí que actualment és en mans del PP no fa suport a una iniciativa tan clarificadora? No puc creure que l'equip de govern del partit popular no consideri positiva i lloable la mobilització ciutadana més extraordinària dels darrers anys a Menorca; és més: malgrat que un equip polític mostri grans simpaties per la iniciativa privada i no per la cosa pública, hauria de reconèixer que «sa Coordinadora d'es Camí de Cavalls» és la iniciativa social privada més generosa que s'ha vist mai en aquests temps que corren, perquè defensa un bé col·lectiu en perill imminent de desaparició per robatori i, a més a més, declarat Bé d'Interès Cultural pel mateix Govern de les Illes Balears, que, en conseqüència, amb aquesta declaració de BIC hauria de ser el principal vetlador de la seua salvaguarda. En fi, que mentre no ens ho expliquin d'altra manera, podem inferir que els ajuntaments «populars» de Ciutadella i Manacor pensen igual, respecte als camins de servitud pública immemorial: o sigui que donen preferència a la propietat privada i s'inclinen davant aquesta per negociar l'obertura de nous vials alternatius per tal de no permetre el pas pels tradicionals, un pas que deu molestar els senyors propietaris de les finques que travessen. Un despropòsit, sí; però vet aquí la «solució» oferta pels nostres conspicus «constitucionalistes».

Si bé és cert que la Constitució espanyola en el seu article 33 reconeix en el seu apartat primer el dret a la propietat privada, també ho és que aquest dret s'emmarca en la funció social de la propietat i cal llegir l'article sencer i no sols allò que convé a qui crida dalt la paret quan ha paredat hores abans el portell, que el ciment encara no ha tingut temps d'eixugar. D'altra banda, i posats a citar la Constitució com si fos paraula santa, caldria no oblidar altres preceptes constitucionals, com ara el dret que té tothom a gaudir del medi ambient i el deure que tots (però en especial els poders públics) tenim de conservar-lo (art.45).

Tanmateix, pel que els menorquins podem comprovar d'un temps ençà (l'exposició esmentada mostra documents anteriors a la Guerra Civil), alguns terratinents, invocant el dret de la propietat per impedir el pas pel Camí de Cavalls i per accedir a alguns cales i platges, han anat demostrant una mentalitat caduca del «ius usendi et abutendi», d'inspiració romana o napoleònica més que no una actitud democràtica, constitucional moderna o, si es vol, fins i tot socialcristiana de la propietat.

A la vista de les situacions no desitjables que l'actitud de certs terratinents han provocat davant de l'ús del dret de pas per un camí històricament i fins a temps ben recents practicable (de fet, fins abans de l'apropiació sigil·losament consumada en alguns casos romania obert i en queda memòria no sols entre les persones grans de cada municipi, sinó en tot de documents dels arxius històrics), convendria que les autoritats polítiques (i «polítiques» vol dir «públiques»), sortint de la seva passivitat clamorosa, actuassin judicialment, si cal (i cal!) en defensa de l'interès general, conculcat.

De tota manera, com ja he dit, la cosa no és d'ara; ve de molt enrere. Llegint el llibre, Menorca a l'època de Pere el Ceremoniós, que el Consell Insular i l'Ajuntament de Ciutadella van editar l'any 1986, ens en podríem ben assabentar. La historiadora Maria Perelló i Mas hi publicà l'extracte de dos documents del famós Llibre Vermel de Ciutadella, que aporten una informació valuosa.

En una carta, datada a Barcelona el 6 d'abril de 1373, el rei Pere accepta una suplicació dels Jurats de Menorca perquè «es puguin tancar les alqueries i rafals amb parets de sis pams». Açò no obstant, s'hi llegeix una clàusula que diu «Que en les dites clausures hi tinguin portells oberts perquè els habitants dels llocs puguin usar les garrigues per a treure'n llenya, sal de la mar, i altres; que els camins generals romanguin oberts per a donar dret de pas tant a les persones com al bestiar, i que tinguin portells cap a la mar per a passar pels camins acostumats».

I en una altra carta, datada a Girona el 18 de novembre de 1385, el rei, informat pel Síndic de la Universitat de Menorca que es produeixen dissensions entre vesins per raó dels camins, amb motiu d'haver tancat alguns senyors llurs alqueries o rafals, obliga aquells a deixar els camins generals oberts per a poder passar la gent i el bestiar i imposa «pena de 500 florins» si contravenen l'ordre.

És possible que els arguments historicistes no tenguin gaire força front als qui imposen la força dels fets consumats, però creim convenient que es reafirmi avui una cosa no prou sabuda: que en primer no hi havia barreres ni tancats; foren uns quants -açò sí: poderosos- que els van imposar. Ara, en començar el segle XXI, hi ha conductes que romanen impunes, però que gairebé set segles enrere haurien estat sancionades amb multa o «pena reial» de 500 florins d'or. Els polítics del govern balear, que estant reclamant al Consell de Menorca «diàleg» amb la propietat, estan, en canvi, d'acord amb el projecte del Ministeri de Medi Ambient, elaborat en l'etapa de Jaume Matas com a ministre. Aquest projecte, segons escriu el GOB, s'oblida, intencionadament, que la Llei 13/2000 va declarar oficialment l'existència del Camí de Cavalls, un itinerari molt antic que salva tots els obstacles del terreny sense haver de crear cap nova infrastructura. El Ministeri s'oblida també que la Llei d'Espais Naturals prohibeix obrir nous vials si no es demostra prèviament que no hi ha cap alternativa manco impactant (en alguns trams, el Camí de Cavalls passa a pocs metres del «sendero» que volen construir). S'oblida que els menorquins ens hem hagut de mobilitzar en moltes ocasions per evitar que ens destrossin els paratges naturals de la costa i que aquest patrimoni natural és un dels principals valors turístics de la nostra illa.

Fóra molt desitjable que milers de menorquins i menorquines passassin per l'exposició, que aquest cap de setmana tanca les portes a Ciutadella, per tornar-les a obrir, una setmana més tard al Claustre del Carme de Maó. Fóra igualment desitjable que el govern balear promogués a les altres illes viatges subvencionats a Menorca perquè eivissencs, formenterers i mallorquins (especialment ara els manacorins) visitassin la didàctica exposició i fessin trams a peu pel camí de cavalls, si més com a turisme d'hivern. I fóra encara més desitjable que membres del mateix govern balear, amb l'exministre Matas al capdavant inaugurassin aquests viatges (a ells no caldria ni subvencionar-los!) per tal que, una vegada visitada l'exposició, ens explicassin a tots els qui no som propietaris de finques rústiques per què tenen tant d'interès a fer-nos tant la punyeta.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris