cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
22°

Tu també pots tenir la pitó al lavabo

Mira, un tòpic: «la realitat sempre supera la ficció», que vol dir també «la vida sempre supera la notícia». Això explica l'esglai de la senyora de Santa Coloma de Gramanet, la bategada intensa del cor, en trobar-se una serp pitó en el lavabo, aquesta setmana passada. Tu rius quan ho llegeixes, però imagina la nit d'insomni. No és normal arribar a casa després de veure «The last samurai» -el títol de la pel·lícula no és accessori en la crònica dels fets: tendria la cosa connotacions ben diverses si la veïna de Santa Coloma arribàs de veure «Étre et avoir» o, posem per cas, «Misteris d'Egipte»- i trobar-te el bitxo a l'excusat. Al lavabo s'hi solen trobar altres coses: la prova fefaent d'una infidelitat, per exemple. Però el cas és que la senyora hi va trobar una serpota, què vols fer-hi. Potser en aquell moment s'hagués estimat més trobar-hi un lligacames d'algú altre, un pollastre en bata, covant la grip del pollastre, un director general de política lingüística en la magna empresa de traduir el Quixot al sineuer, un membre dels serveis secrets vigilant que ningú no estableixi contactes amb terroristes o Charlize Theron exhibint el globus d'or. Si ja és possible trobar al vàter un rèptil bevent-se els xampú amb olor de melicotó, el gel de gerds i tastant el sabó de mans de taronges amargues -tenir més fruita al lavabo que a la cuina és un signe de modernor-, t'hi pots trobar qualsevol cosa, i posats a triar... Érem, però, en la bategada intensa del cor en trobar una serp a casa. Per molt que t'ho expliquin, és impossible compartir l'esglai, com tampoc no es pot sentir el que degué experimentar el propietari del rèptil en arribar al terrari i veure que el pobre animal no hi era. Amb la mala gent que hi ha pel món, no pots deixar que una inofensiva pitó passegi sola. La realitat sempre per davant de la notícia, tan caparruda, ella. El que passa és que de vegades trobes la pitó per on menys t'ho esperes, i te sobresalta. Per exemple, una pitó en forma de mesura lingüística absurda, que li ha fugit a qualcú d'un terrari on experimenta amb populisme. Ja te pot assegurar l'amo que l'animalet és inofensiu: l'esglai ja el dus, al damunt. I en aixecar-te cada dia treuràs la llengua davant del mirall, meam si ara té dues puntes. També una serp amenaçant corporeïtzada en televisió autonòmica. Sense comentaris. La veus mirant-te amb un ull de cada color, intentant inocular-te dosis letals de pensament únic: «som sa tele autonòmica, som sa tele autonòmica, creu-me, creu-me»... Haurem de veure si mossega...

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris