nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Rebaixes

He observat, durant els darrers dies, una certa cura en el vestir dels meus contertulians. Pensant-hi un poc, he deduït que havien renovat vestuari aprofitant la temporada de rebaixes, sobretot les del remat definitiu quan, amb una mica de vista i un poc de sort, un pot trobar roba i sabates a un preu molt acceptable. Fins i tot amb descomptes que freguen el 50%. «El Xoco» darrerament ens ha donat el brou a tots. Va amb americana i corbata i, donat que fa fred a la terrassa, es protegeix amb un abric blau marí. Si no el conegués de tant temps enrere quasi podria pensar que és un senyor. Ell experimenta un fenomen ben curiós. Procedent dels blue-jeans i la jaqueta de cuiro negre, ara que vesteix com un mossó de classe mitjana, com aquell que diu un poll entrat en costura, ha fet evolucionar fins i tot el llenguatge. No sé ben bé per què, però ara em surt amb una frase de Pimpinela Escarlata, de la primera versió, la que protagonitzava Leslie Howard, la bona. Perquè n'hi ha una altra més llarga, i amb colors, que ja són figues d'un altre paner.

-Avui dematí, en el moment de fer-me el nus de la corbata (l'instant més important del dia, com tothom sap), he decidit que això de les rebaixes és un bon assumpte.

-Macari, tu acabaràs malament. Un home comença per posar-se corbata i al final li pot passar qualsevol cosa.

-L'hàbit no fa el monjo, senior. A mi les idees em poden venir entonant una Céline o una Hermes comme il faut amb una camisa ad hoc, i ni tan sols tu gosaries dir que la idea sigui pitjor perquè m'arribi embolcada en les delícies del consumisme i el gust pel ben vestir, que és un guany de la civilització i una mostra de bona criança.

-No en parlem, de criança, tio, que encara l'armarem de bon matí. I després de la feta d'en Carod-Rovira, ja només em faltaves tu per fer el pa bo, els deu reals justs i la moneia vestida de seda.

-Sense faltar, senior, sense faltar. Ja em diràs quina culpa en tenc jo que, després de tant temps de mantenir-te en un escepticisme de dandy trinxeraire, ara et pensassis que a Catalunya arribaria l'edat d'or i no les set plagues d'Egipte.

-Que sempre he anat pel ram dels imbècils és cosa sabuda, Xoco, però que el malfari ens unís per sempre, el meu poble i jo, ara ja em comença a semblar una puta presa de pèl de les que fan època.

Perquè t'ho prens tot pel cap que crema. Et posassis darrere la roca i mirassis passar la pel·lícula, estaries distret i content, passaries un hivern alegre i envelleries lentament. No deia de Mallorca, l'energumènic Unamuno, «hermosa tierra para envejecer despacio». Idò això, pren llum de Na Pintora.

-Ho veus com sí? Ara ja tens PP fins a la teva jubilació, no la meva, que ja ha tocat hores.

-No, si ja ho deia aquella quan cantava: «presiento que tras la noche vendrá la noche más larga». Aquí hem vengut a passar pel tub, per la incompetència dels dèbils entre altres motius, com sentenciava no fa gaire l'escriptor i diplomàtic Carlos Fuentes.

-Idò com deia en Fraga el matí del 24-F, jo me'n vull anar, això no és constitucional.

-Ja pots partir qual vulguis, que ningú t'atura.
-Ben cert que me n'aniré. Ara mateix. Proposam Sortir Immediatament, que deien aquells, aquella vegada. On t'has comprat les Yanko i el jersei de caixmir?

-Què n'has de fer, d'això? Aquestes peces, perquè són bones i no passen de moda, estan molt poc rebaixades. Si et puc aconsellar...

-No ho vull! Me'n vaig a comprar-me roba bona, valgui el que valgui.

-Idò que la disfrutis amb salut i amb alegria.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris