algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
20°

Elías los Arcos

Poeta en castellà nascut a Moratalla el 1902 i mort a Palma el 1974. Arribà a Mallorca el 1960 i es relacionà amb escriptors i pintors de l'Illa: Miquel Àngel Colomar, Antoni Serra, Llorenç Moyà, Francesc Duran Pastor, Enrique Ochoa, «Garfella», Juan Zúñiga, Gaspar Riera, Pepe Gallego, «Pavía»... Publicà poemes a periòdics de Palma. El fet de no trobar el seu nom a la GEM ha fet que m'interessàs pel llibre Vida y obra de Elías Los Arcos (Caravaca de la Cruz, 1983), amb una extensa introducció de Juan Manuel Villanueva. Va viure sempre del seu ofici: taxista. Abans de la guerra, però, ja havia publicat composicions a La Libertad, de Madrid, i la Revista de Occidente, dirigida per José Ortega y Gasset. Obra dispersa per distintes publicacions de Caravaca, Múrcia, Madrid i Mallorca. La seva poesia deixa veure influències de Lorca i Miguel Hernández, amb temàtiques socials, religioses, amoroses, taurines, de cante jondo, etc.

LLOMPART DE LA PEÑA EN CASTELLÀ
El tàndem Nicolau Dols & Gabriel de la S. T. Sampoconstitueix una garantia en el treball de traduir poesia nostrada al castellà. Antología poética (Calambur, Madrid, 2003) de Josep M. Llompart, amb una selecció d'Encarnació Viñas & Cèlia Riba, i una extensa i rigorosa introducció de la mateixa Cèlia, revalida una vegada més el treball ben fet, amb cura i amb amor, dels dos traductors. Parlant de Dols i Sampoés forçós esmentar, amb recomanació explícita, la traducció que van fer de Llibre del desassossec (Quaderns Crema, Barcelona, 2002), de Fernando Pessoa. Pel que fa a les traduccions de Llompart, he pogut apreciar la importància del seu esforç perquè vaig treballar en la mateixa direcció que ells en el seu moment amb Tria personal 1961-1992 (1992 i 2000). El llibre forma part de la promoció en castellà d'escriptors nostrats iniciada durant la passada legislatura per la Conselleria de Cultura i que l'actual govern continua.

ELS AFORISMES DE JOAN GUASP
Per celebrar els seus 60 anys (és a dir, l'entrada en l'edat provecta: benvingut), el conseller de ConselJoan Guasp reincideix en la seva passió per l'aforisme amb Quinze querns (El Gall, Pollença, 2003). Aquest gènere exigeix concentració, síntesi, imaginació i sensibilitat. En Joan aconsegueix algunes belles troballes que podrien merèixer l'elogi del mestre aforístic Tòfol Serra. Per exemple: «-Què mires?- / -L'absurd». «L'humor indigesta els tirans». «He deixat de ser bo: ningú no s'ho creia».

19 POEMES AMB MÚSICA, DE GUILLEM SIMÓ
Encara no es troba a les llibreries, però està previst que dins aquest any es publiqui a La Sínia del Tall. Tant «El Xoco» com na Fiona Campbell'esperen amb candeletes. Ella, concretament, m'ha fet conèixer les melodies de l'autor interpretades al piano per Xavier Prohens que edità la Fundació ACA.

-Aquest Guillem Simó ha treballat en una triple direcció i en silenci llargs anys -em diu-, perquè 19 poemes amb música van datats entre 1973 i 2000. Jo n'havia llegit alguns a la revista de poesia S'Esclop, que generosament publica en Joan Fullana.

Es proposa una obra personal d'ample abast, en Guillem Simó. Treballa en la direcció d'una triple punta de llança: poesia, música i dibuix-pintura.

-Una actitud ambiciosa que enfronta el fet artístic amb voluntat totalitzadora.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris