cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Turmassots!

Quan una persona es dedicava a la pagesia per primera vegada i sense encomanar-se a ningú ni demanar el parer dels seus veïnats es posava a llaurar, sembrar o entrecavar fora de temps i sense la saó convenient, obtenia com a resultat que la collita no li anava bé, encara que ho dissimulàs. Els pagesos que s'hi havien dedicat tota la vida, que tenien la pell ben colrada pel sol i per la pluja, i que gaudien de la saviesa innata que té el món de la pagesia, quan parlaven d'aquella persona que havia volgut fer la seva sense demanar de parer, deien d'ell: És un turmassot!

Quan un grup de persones es reunien en un cafè i per passar el temps es dedicaven a jugar a escambrins, a truc, a parxís, a dòmino o a qualsevol altre joc en el qual es jugava en parelles, quan n'hi havia algun que jugava sense pensar, sense reflexionar, sense estar pendent de la seva parella, només aconseguia guanyar algun joc per sort, ja que quasi sempre perdia. Per tant, la gent ja el coneixia, i quasi ningú no volia jugar amb ell, tothom preferia jugar contra ell. Si quan no hi era, algú demanava per què el volien com a parella, et contestaven: Perquè no en sap gens i no et fa cas, és un turmassot!

Quan una persona a les tertúlies improvisades d'un bar qualsevol pretenia donar lliçons de tot sense saber quasi res, com és el cas d'una persona que després d'haver fet el seu primer viatge a Barcelona i haver visitat el Camp Nou, en una d'aquestes tertúlies s'entossudia a afirmar i reafirmar que l'alçària d'una qualsevol de les quatre grades que té el camp, és a dir la longitud des de la primera fila a ran de terra, fins a la més alta, era d'un quilòmetre, mil metres de llarg. I encara que li explicassis que s'imaginàs que la distància entre dues pedres de senyalització dels quilòmetres de la carretera, ell seguia afirmant que ho sabia ben cert. No et quedava més remei que pensar que era: un turmassot!

Ara que el PP governa a aquesta terra seguint el mandat de Madrid i l'estil de València, ha posat en marxa una sèrie de mesures, que els pagesos de tota la vida, les persones que reflexionen quan juguen en parella i la gent que no fa afirmacions que no hagi comprovat (les i els tècnics en llengua, els i les professores, les i els sociolingüistes, etc.) saben a través del seu coneixement i a través del que ha passat a qualsevol poble del món, que són mesures en contra de la llengua catalana. Els ho adverteixen, els demanen que retirin les propostes, que rectifiquin, i ells com més va, més mesures posen en marxa sense constatar les conseqüències ni dialogar amb els entesos.

Des del director general de política lingüística castellana que diu que el castellà se'n va en orris a les escoles, passant pel conseller que creu que a l'escola hi ha massa català, fins a arribar al president de la Comunitat, que afirma que totes aquestes mesures es prenen en nom de la llibertat, cap d'ells no pensa consultar el professorat que fa vint-i-cinc anys que es dedica a l'ensenyament de i en català, a les escoles que fa més de vint anys que duien endavant aquesta experiència, als pares i mares d'aquestes escoles, ni als o a les alumnes que han tengut aquest tipus d'ensenyament, i ara ja desenvolupen una professió qualsevol: funcionari per oposició, metgessa, picapedrer, empresària, dependent, etc., i que dominen perfectament les dues llengües. En canvi sí consulten totes les persones que visceralment i per inducció del poder a través dels segles odien el català o les persones que per comoditat renuncien a aprendre'l perquè no el necessiten, i es dediquen a escriure al defensor del poble de l'Estat espanyol (es veu que només d'una part del poble) protestant perquè no s'ensenya en castellà. A aquests sí que els escolten. Aquest és l'argument que els fa posar en marxa propostes que anorrearan la llengua i la cultura pròpies i creen el conflicte, allà on fins ara no n'hi havia hagut.

Vaig formar part durant 12 anys de l'equip directiu d'un centre que feia i fa l'ensenyament en català. Sempre hi va haver persones que al principi tenien alguna objecció que l'ensenyament es fes així. Els explicaves els resultats, que no es preocupassin, que el seu fill aprendria castellà com qualsevol que acudís a una altra escola, i en tots aquests anys, després de comprovar els resultats dels alumnes que havien fet des dels 4 anys fins als 13 l'ensenyament en català, mai no hi va haver una sola persona que estigués descontenta. Al contrari, totes les persones manifestaven que havien tengut molta sort de dur els infants a aquell centre i estaven molt orgulloses que el seu fill o la seva filla sabés català i parlàs tan bé el mallorquí. Sempre vaig veure gent molt satisfeta d'aquest fet.

Les propostes que posa en marxa el PP es poden rebatre en un o en trenta articles de dos o de deu folis cada un, també es pot fer en un o en més llibres, hi haurà temps per a tot. Però, ara, per opinar sobre aquest fet no vull creure que fan tot això per fer vots, perquè ara arriben les eleccions, ni que van amb mala intenció, jo avui només puc pensar, en modalitat, que són: turmassots!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris