nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 23°
20°

Quadern de viatge

Diumenge, 18.- Quina pèrdua de temps! Quanta energia tudada! En comptes d'esforçar-nos a reconstruir una llengua i, potser, una pàtria, a dotar ambdues dels recursos suficients per garantir la seva supervivència, car en el futur, àdhuc gaudint de tota la protecció possible, els serà insuficient per sobreviure a l'escomesa de les llengües dels imperis, a les pàtries dels diners, als dominis de l'especulació, a la globalització dels interessos, als homes que, des del poder, perverteixen identitats, patrimonis i creences, torcen voluntats. En comptes, doncs, d'esmerçar els afanys a bastir espais de convivència fonamentats en el sentit comú, la justícia, l'equilibri, la realitat, la història i la veritat, científica i objectiva, mentre uns construeixen, els altres esbuquen, mentre uns construeixen amb les mans, i el cor, i el coneixement, els altres esbuquen amb lleis desassenyades, amb comportaments indignes, propis dels servents que reten obediència als privilegis que obtenen de la fellonia contra llur propi poble. I no ho fan, no, per negligència o per ignorància, o també, sinó sobretot per cobdícia, per servilisme, per malícia.

Quina pèrdua de temps, haver de demanar, constantment, allò que ja és nostre, allò que ja ens pertany, haver-nos de defensar de l'espoli i del furt, haver de reclamar, àdhuc exigir, sense gaire èxit, ésser tractats amb respecte i rebre a canvi vexació i menyspreu, haver de reivindicar la nostra personalitat, haver de lluitar per ser qui som, quan hauríem de ser-ho d'una forma natural, fàcilment com respirar, o com ho són els ciutadans de les nacions normals i lliures. Quanta energia tudada, haver de refermar, un cop i un altre, la unitat de la llengua catalana, sempre afegint l'obvietat: amb totes les seves modalitats, com disculpant-nos de la seva varietat i riquesa, el nostre dret a conèixer-la i parlar-la, l'obligació dels qui viuen aquí d'entendre-la, el deure de preservar-la, davant aquells que estan decidits a matar-la, i, tanmateix, cap argument no els farà vacil·lar, ni dubtar, ni canviar l'objectiu de fer sang, car cobren per exercir el seu ofici de botxí, tot i que els ensinistren no més finament que als matadors de carnatge. Mai com ara no havia estat tan fàcil, per un càrrec i una paga, i molt sovint per l'afalac i una promesa d'almoina, trobar tants sediciosos, tants còmplices, tants col·laboracionistes sense escrúpols a la causa de l'extermini.

Malgrat tot, malgrat el cansanci i el desànim, malgrat que sovint m'avergonyeixi pertànyer a una terra que ha perdut la dignitat, malgrat les constants temptacions d'exiliar-me en mi mateix i recloure'm en els límits fronterers de la meva pell i esdevenir silenci, malgrat tot això no pens retre'm, ni doblegar-me, ni defallir, ni renunciar, ni callar, i tenc l'esperança que la història parli d'ells com el que són: ambaixadors colonials, personatges mediocres que no han pogut prosperar en cap altre àmbit professional, tafurs de la política, provocadors d'extrema dreta que instiguen la crispació social, impulsen la secessió lingüística, garanteixen la destrucció, practiquen el terrorisme legal, les víctimes del qual són els nostres drets legítims, el territori i la sobirania, i que els seus fills, i els fills dels seus fills, i tota la seva nissaga s'avergonyeixi de llur responsabilitat no acomplerta, de llur traïdoria, de llur miserable actitud espúria. Hauran satisfet la seva vanitat i, sens dubte, s'hauran enriquit, però no podran defugir les conseqüències de ser els executors de la iniquitat.

Dijous, 22.- Un dels avantatges de tenir poder, i poder-lo usar per afavorir el redol més proper, o si convé el més llunyà, ja sigui, per exemple, un rector de parròquia o d'universitat, el príncep de les tenebres o d'un principat, el president d'una entitat o institució, financera, cultural o política, tant se val, és que tenen al seu voltant una cort d'amants, aduladors i bufons, tots ells encegats per la passió envers la personalitat del seu cap, i també, per què no dir-ho, un poc per interès, lligats per un pacte tàcit de lleialtat infrangible, encara que amb aquesta actitud, sens dubte sincera, l'engeguin de la realitat per situar-lo en els llimbs, egocèntrics i complaents, de la ficció, la qual cosa els immunitza de les crítiques, sempre injustes, però ja se sap que l'amor transforma els defectes en virtuts, i que la lletjor no existeix als ulls dels enamorats, ni tampoc l'objectivitat de judici. No d'altra manera s'han d'entendre els panegírics, els elogis, els ditirambes adreçats a lloar les tasques vulgars, intencionadament sectàries, hàbilment encaminades a llaurar el propi futur.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris