nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 20°
16°

La situació del PSM

La sorprenent aliança electoral del PSM amb EU presenta algunes característiques importants. Una ja s'ha comentat aquí, com que sigui la primera vegada d'ençà el 1977 que aquest partit accepti anar en coalició a unes eleccions serioses (les europees no ho són) i que ho faci amb EU, assumint a la pràctica tenir un diputat que és i representa tot el contrari al que, culturalment i lingüísticament, el PSM durant 27 anys defensava. Això al marge, aquesta aliança presenta altres característiques que demostren el canvi de rumb que, amb el comandament ferm de Mateu Morro, està fent el PSM. Això és rellevant políticament, molt més fins i tot que el representant al Congrés, perquè obre tres consideracions a fer i, com a conseqüència, una possible opció de futur pel PSM. Una. La coalició trenca de fet la dialèctica nacionalisme - no nacionalisme que el PSM defensava en els últims 8 anys, com a definidora de la política balear i mallorquina. Per què ho fa? Possiblement perquè Morro, que deu ser dels pocs polítics intel·ligents que queden en actiu, ha sabut llegir a la perfecció el declivi nacionalista-autoctonista a Balears. Aquest àmbit, que el PSM aspirava a representar en exclusiva, tendeix cap a l'ocàs inevitable (per raons demogràfiques i sociològiques) però, a més, el partit hi ha perdut el liderat en el seu territori, Mallorca, ja que UM l'ha guanyat. Així que és una suposició raonable pensar que Morro ves la nit del 25 de maig la porta oberta per reorientar la nau. Aventura quasi impossible, perquè el lògic hauria estat que Morro quedàs sepultat sota el desastre electoral. Doncs no, tot el contrari. Dos. Morro ha sabut escapçar l'oposició interna amb una habilitat tàctica per als moviments domèstics com pocs polítics demostren tenir. Primer aconseguí neutralitzar Pere Sampol, esperança blanca de part dels «renovadors». Llavors se carregà Pere Muñoz, més o manco representant d'altra part dels contraris. Quedaven, i queden, els que no volen Morro però que no encerten a trobar la forma de presentar batalla. El secretari general, que sap que ideològicament que la seva oposició que queda està més o manco ideològicament dividida entre els més nacionalistes i els més esquerrans, tira, sense encomanar-se a déus ni dimonis, cap a l'acció directa: per una banda activa l'agitació de carrer i aules, a través dels escamots pagesos, partforanistes antiautopisteros i professorals, contra el PP i UM, que deixa enterrats els que aspiraven en el futur a tornar a incidir en el segell nacionalista centrista que algun dia hauria de fer convergir els interessos amb UM; per l'altra, diu, com sempre, que no vol cap aliança, però els esquerrans en confluència amb els pragmàtics (els que veuen sobretot la depauperada situació econòmica) volen una coalició d'esquerra, la qual Morro fa com si se ves obligat a acceptar-la i a la pràctica acaba per controlar-la: si va bé ell en traurà els rèdits, i si va malament la culpa la tendran els que «l'obligaren» a acceptar-la. Genialment maquiavèl·lic. Com a conseqüència de tot l'anterior s'arriba al tercer punt. Tres. Després d'aquesst mesos d'intens liderat de Morro en el canvi de rumb, els marges que li queden al PSM en vistes al seu congrés són tan pocs com que, a hores d'ara, no se'n veu cap si no és amb el triomf del, diguem-ne, model Morro. Perquè a través del fets consumats el secretari general ha convertit un partit que durant vuit anys volia ser, i sigui dit gràficament sense ànim d'ofendre ningú, de centre, de despatxos i de trajes, en una organització d'esquerra radical, d'agitació de carrer i de mocadors palestins. La situació ha canviat tant que imaginar un altre canvi, en el futur congrés, obriria tants de dubtes com que no se veuria quin futur podria tenir. Així que el lògic és pensar que hi hagi continuisme, en la pròxima executiva i secretaria general. Quart. Llavors què? Tenint tot això present, l'única estratègia de futur raonable és la d'un PSM que vagi tirant llast de nacionalistes de centre i dreta, que aspiri a consolidar-se dins l'àmbit ideològic esquerrà, tot i ser nacionalista, amb la intenció de recollir, amb EU, les previsibles pèrdues del PSOE; i que, naturalment, presenti conseqüents candidats el 2007, els quals, a l'autonomia i a Palma, per poc que pugui Morro, no seran cap dels presentats el 2003.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris