cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
16°

Com qui fa un vel de noviances

Un dels contertulians de l'altre dia no es cansava de repetir-me: mai no he conegut un republicà com tu, que parlàs tant de la monarquia i dels Borbons. I jo que sí, que efectivament, pardaleries a part, solc tenir deler de parlar de les coses que em preocupen, i clar, de primer nivell com si diguéssim: les meves malalties, no n'he de xerrar pus, ja ho sé, que cadascú guardi allò seu i que l'engronsi qui l'ha comanada. Llavors ve quan he d'escollir dins la meva menuda escala de fílies i fòbies el tema que més reticència li veig i menys contestadora, ells van a la seva: és això de la monarquia dels reis gens ni mica mags i de les noviances de l'hereu per enguany mateix. Per què dius? Home, més que res perquè aquestes noces de pinyol vermell les pagarem entre tots, a tant cada un. I llavor, perquè la institució la trob d'una injustícia galopant avui en dia, igualtat per a tothom et venen, sí, puja aquí i veuràs Portopí. Després, unes altres messions: com pot ser monàrquica una dona? Bono, una dona que no sia dona Letizia Ortiz, volia dir. Perquè la cosa de la llei sàlica, eh, vostès?, té més puntes que un verduc i més entrescades. Però vaja, hi ha d'haver de tot en aquesta vall de llàgrimes. I n'hi ha que se'ls engrunen amb un calaix del canterano i passen gust. Saben el que vull dir? O sia, que la casa real, pens, ha feta una jugada magistral: ara que totes les monarquies europees passen de moda, és una manera de parlar, graviten cap a una situació estrictament decorativa, aquí, què hem de fer què no hem de fer, van i: txatxaaaaan!, l'encerten. Necessitaven publicitat, recobrar imatge, mantenir-la, pa i circ, idò casem l'al·lot amb una periodista curra. El corporativisme del gremi farà la resta. El «casting» degué ser complicadet perquè, haver de triar una divorciada, ja em contaran vostès. Tot això dit i pensat baix del punt de vista d'aquell personal tan protocol·lari i tan selectiu, gens ni mica segons la meva opinió, que tant m'és si és fadrina, com divorciada, com vídua, com separada. Queda clar? No diguin després les feministes: en Biel ha dit. I bé, ja els tenim casats, au, tot d'una a tenir un FILL mascle, valga la redundància. Però gens ni mica baldera, la puntualització. I si només surten femelles? Bono, coneixent que, per a la ciència ja no és cap secret això de manipular el sexe d'un fetus, idò dit i fet. Que no és legal? Se'n poden ben fotre; el rei i el futur rei estan part damunt les lleis, o no ho recordàveu? I si és bessonada de mascles? Vénga, tu, ja són ganes de complicar les coses! No, no, i si és bessonada, què? El primogènit serà l'hereu de la corona. Primogènit? Amb quins criteris? Home, el primer que neix. Llet de mona! Des de l'antigor que, almanco a Mallorca, s'ha donada per bona la teoria de l'estratificació, o sigui: és més vell, és primogènit el que està més endins, el darrer en sortir, en treure el cap. Fins i tot la cosa s'explicava amb l'experiment d'omplir un calcetí amb ous de gallina, o d'ànnera, o d'indiota, és igual: a l'hora de buidar altre pic el calcetí, el primer ou que sortia era el darrer que s'hi havia aficat, el més «jove» per tant. Fins ara, aquí, sembla ser que el costum diu que el més vell, el «primogènit», és el darrer que neix. Però és iguaaaal, que s'ho faaaacin. No, l'acudit del regal del pijama al príncep, no el contaré tanmateix, ja podeu prémer.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris