cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Misteris tenebrosos

En Vermellet va treure el nas, per molt que es va escurar la gola, no va poder desprendre's d'aquella veueuta cassallosa i va anunciar, divendres de la setmana passada, sis mesures que s'havien anticipat com a potenciadores de les modalitats insulars de la llengua catalana. No sabíem quantes serien, només ens ho havien anticipat en plural, cosa que ens desvetlà la nostra curiositat perquè, més enllà de quatre subvencions per produir material didàctic que tengui en compte les modalitats (ja m'agradaria que em fessin una llista de quines són les que volen que potenciem i si, a l'hora de fer les meves classes, les complesc quasi totes, els demanaré una subvenció) poca cosa més es pot esperar. El plural, ho he de reconèixer, em va picar la curiositat. Voldria saber quin estrany laberint masoquista serien capaços de parir aquesta gent que vol consumar el macabre misteri de matar l'arbre i voler alhora que dues o tres branquetes minúscules donin ara i adés -com diria la poetessa de Llucmajor- un migrat fruit.

En Vermellet ens va treure el gat del sac. Foren cinc mesures per desprestigiar, fer més difícil (afegiu-hi els qualificatius que vulgueu) l'aprenentatge de la llengua catalana, «modalidades» incloses, i una mesura per potenciar l'edició de material didàctic amb les modalidades. Vaja, un disbarat tan gros com si tot volent presentar un pla de carreteres, segons les seves particulars visions del món, haguessin decidit apedaçar una carretera presecundària, i haguessin promès donar excavadora a les autovies, les autopistes, les vies ràpides i àdhuc -ja em perdonareu l'arcaisme- les carreteres amb un tram desdoblat.

De totes maneres, després de la indignació incial, de l'agrura continguda i d'algun malpensament poc cristià i poc constitucional, hom es planteja per què donaren tanta ressonància a una cosa que ben bé no passava de ser una declaració d'intencions, una declaració d'intencions ben amenaçadora, és cert, però de la qual res no s'havia aprovat en la immediata sessió anterior del Consell de Govern.

Hi pot haver moltes explicacions, algunes que resquillen la frontera de l'esoterisme, de totes formes una de la que pren més cos és la de voler generar crispació. Ens ho han dit gent del PP, del PP il·lustrat -si és possible aquest binomi-, que en Matas ara vol renou. I per què, ens podem preguntar? Perquè volen alçurar el personal, no tant per emprenyar el contrari, o millor dit, no només per emprenyar el contrari, sinó perquè, a través de les irritacions del contrari, motivar els seus. Els ha donat rendiment electoral, el catastrofisme. Si ara exalten els esquerrans, si generen un clima de crispació, poden presentar-se -perquè tenen els mitjans de producció per fer-ho, que en dirien els marxistes- com els centrats, com els immaculats, poden atreure els vots d'aquells que s'estimen més fictícia pau, encara que sigui a canvi de l'engany permanent. Perquè també és possible que els seus estiguin una mica condormits i confiats, cal excitar-los, cal motivar-los, cal despertar-los el canibalisme més indòmit perquè ataquin el contrari. Com si fossin taurons ben peixits i sadolls, els de la dreta, cal mostrar-los, fregar-los pel morro una mica de sang perquè tornin a excitar-se, perquè esdevenguin allò que són.

A més, les eleccions estatals queden molt llunyanes dels interessos particulars de les forces vives de la dreta. Diguem que no s'hi juguen tant. No en depenen rèdits -quarterades per urbanitzar, per exemple- a curt termini. Per tant el mobbing que poden exercir damunt els súbdits és poc. A més, per a més inri, la temporada turística estarà en plena hibernació. Els patrons no podran pressionar els obrers perquè votin la dreta, com va passar el mes de maig passat. Per tant cal estimular el vot d'una altra manera, com els entrenadors de futbol que han de motivar els seus jugadors quan s'enfronten a un mitja tinta, a un rival presumtament esmorteït, perquè llavors és quan vénen les sorpreses. No treure el cinquè diputat per Balears suposaria per al PP una derrota, un mudar de cantet. Ja no podran dir amb tanta seguretat i insolència: feim això perquè el poble ens prefereix, ho ha volgut. I per si fos poc, no treure el cinquè diputat pot suposar nervis pel que fa a les relacions amb UM. UM pot fer-se por d'una paret que no és tan forta com sembla, tan immutable com sempre.

És clar que ens hauríem de plantejar què feim els que no som del PP davant aquesta estratègia? Callar és perillós, però excitar-se massa pot ser també fer-los el joc. Haurem de nedar i guardar la roba. Una bona metàfora si sabéssim trobar amb certesa el com.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris