nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
22°

L'home a la lluna

Tota la nostra llibertat individual i independència basteix l'acusació constant d'autoodi per als fills de Caïm. Duia molta tela el pesat de l'Abel, tanta hipocresia no es pot aguantar ni que vingui del germà. Una veu d'aquest diari insinuava la dubtosa línia de futur d'una editorial molt concreta i obtenia una resposta immediata. El que coneixen molts pocs lectors és l'existència d'un Harry Potter editat en «valencià» i en la mateixa línia i no massa lluny d'això, una autèntica llumbrera a la recerca d'algú que traduexi les rondalles mallorquines al barceloní. No som pocs els que coneixem qui porta la idea al cap. Per sort hi ha una llarga llista de gent que ha rebutjat l'oferta de dur-la a terme. Tot plegat confirmaria la professionalitat de l'anterior col·lega esmentat. No anava pas mal informat el senyor Picornell.

He remat a galeres molts anys i ara de moment al port de la llibreria gaudeixo d'un mirador des d'on puc albirar el moment que vivim en les cares dels vianants que saturen atrets pel mateix mostrador de sempre, aquell on Aznar mostra la llengua, surt el Carod Rovira duplicat, el Maragall, l'esquadra de Rajoy, Adolf Hitler i la fesomia de perfil de Sor Francinaina Cirer. He col·locat en el finestró de sota una gravadora des d'on puc sentir tranquil·lament com m'insulten, sols per confirmar el que abans llegia als seus llavis. Així no em vénen tant de nou els insults i l'extorsió per part d'alguns personatges d'extrema dreta. Malgrat tot, vaig fent i ho vaig fent al meu rotllo.

Després vénen els altres, el que tot ho fan bé i creuen que Autocrítica és una altra galàxia per descobrir. De tant en tant surten de la Caverna, baixen de la Cova i en un to carinyós i paternalista m'inviten a no deixar-ho i a continuar, i em diuen exactament el que s'ha de fer. Aquests són els bons i ho saben tot. Els altres es creuen que són molt dolents i no saben res, però tenen els doblers. M'ubiquen entre el roig i el marró. Entre ser un «Rojo-Separatista de mierda» o un «individualista de merda». Alguns es creuen obligats a donar-me el seu parer quan haurien de saber que no m'interessa, gràcies. Els bons no volen crítiques i els dolents t'amenacen i et perdonen la vida subtilment. Volen blanc o negre. I a més a més ara sembla que molts dels que van ajudar a caure el pacte des de dintre, ara són premiats. Als que no combregam amb aquesta esquerra tan aigualida i amb aquest nacionalisme de pa amb oli, ens fan viure entre dues aigües molt brutes:

El clavegueram embossat dels carrers governamentals que vol traçar Jaume Matas i la mediocritat d'una oposició que l'únic que sap fer és anar recordant com està la gent d'equivocada. En anteriors articles i en aquest, no he pretès ni pretenc fer mal a ningú, el mal se'l faran vostès sols. Temps al temps.

Ja m'havien avisat de petit que no hi ha temps que no torn. Viure entre el feixisme més ranci i cutret i la intel·lectualitat universitària més empalagosa és tot u.

Per als que creim en unes idees però, des de la independència, sobretot en les persones, siguin del color que siguin; es fa cada dia més dur viure aquí a casa nostra. És molt mal d'entendre que a un piròman el facin bomber, malgrat amb el vestit no es noti, però encara es més mal d'entendre que s'intenti ridiculitzar els fills de Caïm que no hi estan d'acord i que tenen els collons pelats d'apagar incendis. Molts som conscients de la por que tenen alguns que es cali foc a casa, però aquest és el risc que correm tots cada dia fillets, i els que hi estam avesats no podem pas confiar sols en un fotut trajo. Un piròman és un piròman. Tota la nostra llibertat individual i independència basteix l'única acusació que ens poden fer. No es molestin. Un servidor no es sent obligat a donar més explicacions.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris