cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
22°

Reflexions a l'ombra del castell de Bellver

El Govern autonòmic ha anunciat les «mesures» lingüístiques, i molts li han saltat a la jugular, titllant la declaració -no va ser més que això, el de divendres, una declaració solemne a la sortida del consell de govern- d'electoralista. Just després de la compareixença de Francesc Fiol, ningú no ha pogut veure, negre sobre blanc i en papers de l'executiu, l'articulat de la proposta. «Són criteris generals», s'ha escudat el conseller, «encara s'han de perfilar». És un globus-sonda? Analitzem-ho. En l'aspecte formal, només una cosa el decanta d'encarnar-ne el paradigma. Però un scoop no es treu en la roda de premsa convocada oficialment després d'un consell de govern. Ni es miganuncia tres dies abans en la mateixa sala com a «mesures de promoció de les modalitats lingüístiques pròpies». No es fa, almanco, de manera monogràfica. I el conseller d'Educació va comparèixer davant la premsa exclusivament per lidiar aquest bou, flanquejat per un Flaquer que després li va cobrir elegantment la retirada.

Entrant en el contingut, les sis mesures, com el conseller es va encarregar de dir, es deriven directament del programa amb què el Partit Popular es va presentar a les eleccions autonòmiques. Menys dues. La potenciació de l'Institut d'Estudis Baleàrics implica crear un contrapès polític als criteris científics de la Universitat, erigida per la disposició addicional segona de l'Estat en «institució oficial consultiva per a tot quant es refereix a la llengua catalana». Això també ho ha recordat el rector. Però el conseller ho va dir clarament: davant d'un conflicte entre el futur i reforçat IEB i el departament de filologia de la UIB, guanya qui el Govern voldrà que guanyi. La UIB és «consultiva», i «les competències en matèria d'educació les té l'executiu», va dir Fiol.

L'altra mesura mai no promesa en campanya electoral és l'atorgament del certificat de nivell c de català a tots els alumnes que superin l'ESO. Això equival a desactivar gradualment, de facto, la demanda del nivell c per als funcionaris. Ni més ni manco.

Els quatre punts restants es resumeixen en un concepte: bilingüisme. Erigit per obra i gràcia del programa del Partit Popular en un tótem venerable i, per què no dir-ho, una bossa de vots... És legítim? El govern autonòmic està en tot el dret d'aplicar el programa. Seria més clar i sincer, però, qualificar obertament aquests ítems de «foment de l'espanyol». Una llengua, pobreta, retirada de les escoles, dels mitjans de comunicació i de l'àmbit social. Les actuacions reflecteixen sempre una acció de govern. I l'acció de govern hauria d'estar definida en el programa. Si les superposam les dues, sempre queden arestes, per un costat o per l'altre. I aquestes desvetllen sovint secrets inconfessables.

I, per cert!, parlant de mitjans: la freqüència de somràdio encara està ocupada. Emet silenci absolut, una qualitat que no té l'espectre radiolèctric verge. Qui l'ocupa? Els qui denunciaren que estava ocupada?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris