nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
22°

Ara és l'hora, segadors...

L'any passat, en data de dia tres del mes de desembre, aqueix mateix cap de cantó em publicà un article titulat: Ratonejar, en el qual m'entretenia a exposar la meva teoria de l'estira i amolla que, al meu parer, duia a terme el Govern PP-UM com a estratègia política en certs temes. En aquell cas em referia a l'autovia que fa malbé el Pla i a les multes de sis mil euros que s'havien imposades als manifestants del ple de Costitx i que posaren en perill de circuitar el sistema nerviós de dona Maria Antònia Munar. I deia: «Així, d'entrada, es tracta d'exagerar, bestialitzar el projecte». Per continuar: «Com que s'acosten les eleccions generals, baixar una miqueta el llistó i quedar com a senyors». Un poc més avall: «O les multes de sis mil euros les rebaixen a la meitat, o per aquí fer ballar el remuc, bono, ni teva ni meva, estira i amolla, a tres mil i no en parlem pus». Els fets, dos mesos després d'aquelles aventurades conjectures, sembla que s'encabotin a donar-me la raó, aquesta gent del Govern. Primer de tot l'anomenat túnel de Sineu, que no m'ho acab de creure, la bestiesa és massa grossa, la doblerada que ha de costar salvar un alzinar, al meu parer no entra dins el modus operandi d'aqueix personal, què volen que els digui. No em passa per la gorja. El que sí m'hi passa, torna-m'hi, Tonina, és que és un bon moment per fardar una miqueta d'ecologistes, esgarrapen unes ambostes de vots a les eleccions, i després s'arranquen amb allò que: després de seriosos estudis, és inviable..., els biòlegs diuen que tanmateix es moririen les alzines... Etcètera. L'encert del ple al quinze va ser en l'assumpte de les multes, ostres, el gitano que duc dins mi té més ulls que un covo d'alatxa. Tot l'anterior plegat ho venia a dir per l'innecessari, gratuït rebombori que el conseller Fiol s'ha embolicat amb això de deixar en mans dels pares el nombre d'hores en català a les escoles. Els drets individuals, diuen, i se'ls omple la boca de saliva; les llibertats en l'ús de la llengua insisteixen, oblidant-se olímpicament i ben a posta (no són gens ni mica ignorants, no els menysconsidereu), d'un Estatut d'Autonomia que els fa més nosa que una busca dins un ull, que un macolí dins la sabata. I tot plegat, altre pic segons la meva versió, per arrambar la seva sardina al caliu dels vots de «Clau», la recordau?, d'«ASI», allò del poderós Rabasco, sí, sí, ja podeu riure ja, molt poderós resulta ser aquest senyor, quan, a l'Ajuntament de Llucmajor, ara que no l'han de mester per a res li segueixen atorgant alts càrrecs. Cera del Corpus té, ell. Idò els seus vots, també butxaca. Com els vots de tot aquest bagatge de forasterum que dia i altre es defeca impunement en la nostra parla i cultura, se'n redefoten de tots nosaltres i riuen la gràcia, ja!, ja!, «Mallorca estaria muy bien si no fuera por los mallorquines». Això si no hi afegeixen qualque qualificatiu a això de «mallorquines». Com també els de l'esbart de filòlegs de saló, dels de: mallorquí sí, català no, però als seus fills, indefectiblement, els parlen en castellà, i quan han de donar seriositat, redundància a una cosa, també: «Queda claro?». I de les «particularitats», mirin, no en vull parlar més, que no es cansen de fer el pallasso, aquest personal. Tot plegat no ho poden fer, generaria massa crispació, violència en escreix, vulguis o no. Però mentre, venga, queda dit. I: visca l'electoralisme mal lletat i la demagògia de llibre!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris