nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 18°
15°

On és l'esquerra?

Quan s'acosten eleccions, els gabinets d'estudi i anàlisi dels partits és quan han d'haver acabat la seva feina per deixar pas als polítics, perquè convertesquin el que és la feina prèvia en el programa electoral, d'acord amb els interessos de la formació i en paral·lel a les necessitats socials que tenen els ciutadans que aspiren a representar, demanant-los el vot. En deuen tenir, els partits d'esquerra balears, d'aquests gabinets? O quan parlen els polítics ho fan per no tenir la boca tancada? Ara mateix, a Balears, la discussió política versa sobre les infraestructures (autopistes, autovies, segon cinturó) i la qüestió lingüística. Són temes importants. Però són essencials per a la majoria de la població? Ho són, més específicament, pel votant d'esquerra? És de suposar que els partits balears d'esquerra (PSOE, PSM, EU, Verds) deuen tenir gent que faci aquestes anàlisis i que els digui, als dirigents polítics, que els últims anys la societat balear ha experimentat uns canvis brutals, dels quals necessàriament se n'ha de concloure que les necessitats són diferents a les que eren fa uns anys. Per no entrar en detalls, els canvis vénen determinats per dues característiques fonamentals. Una, la demogràfica. I, com a conseqüència directa, l'alteració de les classes socioeconòmiques.

Quant a la demografia sabem (i tampoc sense entrar en profunditats analítiques) que les Balears se torbaren 50 anys (1890-1940) per passar dels 300.000 als 400.000 habitants. Que necessitaren si fa no 30 anys més (1940-1970) per superar els 500.000, fixant-se la població el 1970 en 558.287 persones. Només deu anys més tard (1981) ja érem 685.088. Al cap de vuit anys (1989) ja estàvem en la següent centena de miler, 750.000, en deu més (1999) ja entràrem a la posterior, 821.820, i a partir d'aquest moment la progressió ens du a situar-nos el 2003 en els actuals 947.361 habitants. L'evolució dóna idea ajustada de l'impacte rebut els darrers temps. En trenta anys pràcticament s'ha duplicat la població. Quan érem la meitat dels que som ara, la vida política entrava en el bull del tardofranquisme (1973-1975) i la transició (1976 i per endavant), que és quan les teories ideològiques de l'esquerra balear quedaren segellades. A pesar que els increments demogràfics ja al final dels anys vuitanta mostraven un clar canvi social, els programes esquerrans seguiren essent bàsicament els mateixos, encunyats quinze anys abans. A finals dels noranta i a començament de la nova dècada s'enregistren les progressions demogràfiques més importants mai no vistes. Tanmateix els idearis de l'esquerra pareixen insensibles a la realitat. Se mantenen gairebé inalterats.

El canvi social se nota, i molt, en les classes socioeconòmiques. Segons les dades oficials de la declaració de l'IRPF feta el 2000, la nostra societat se divideix en: una classe depauperada que declara guanyar com a màxim 6.000 euros bruts anuals (el 27'16% del total), la classe baixa que guanya entre 6.000 i 12.000 euros (33'74%), la mitjana que té una renda d'entre 12.000 i 21.000 (22'51%) i l'alta que guanya més de 21.000 euros (16'59%). Tot i donant per bo que tant la classe depauperada com la baixa (conjuntament el 60'9%) tenguin ingressos en negre, les condicions socials i econòmiques de la vida d'aquests milers i milers de balears no poden ser precisament bones. L'evidència, més enllà de cada xifra concreta, és que la classe mitja s'està aprimant a marxes forçades.

Aquesta classe mitja que veu perdre poder adquisitiu i renda, i les dues baixes que estan en situació dolenta, formen bona part del vot sociològicament urbà del qual s'hauria de nodrir l'esquerra. Però aquesta manté els vells principis ideològics que no serveixen a la nova realitat social. Així, en lògica correspondència, el votant ha desertat de l'esquerra. Allà on se veu millor el fenomen és als 4 municipis de la badia de Palma (Calvià, Palma, Llucmajor i la connurbació de Marratxí), on hi resideix quasi dues terceres parts del cens mallorquí, i on l'esquerra, només fa una dotzena d'anys, superava amplament el PP, mentre que ara és exactament a la inversa.

Així que una de dues. O l'esquerra no té els citats gabinets d'anàlisi o, si els té, llavors els polítics no els fan cas. Sigui com sigui el resultat és que pareix que no n'hi ha, d'esquerra, a Balears.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris