nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

El 5% d'Ibarra

La proposta, avortada de moment, del dirigent del PSOE Rodríguez Ibarra de reformar la llei electoral per tal de posar un mínim del 5% de vot en el conjunt nacional per obtenir representació al Congrés com a filtre contra nacionalista, és una prova més de la inconsistència i permanent incoherència de l'equip directiu socialista, amb José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant, que se veu obligat per les circumstàncies a intentar quadrar el cercle format pels punts federalistes, uniformistes, autonomistes del seu partit però com que, com és lògic, no ho poden aconseguir, perquè és impossible, el cercle se forada i se passen els dies intentant tapar el forats que ells mateixos han obert. Però el cas és que Ibarra, per molt que se vulgui fer passar les seves opinions com a aïllades beneitures, ni diu dois ni molt manco està tot sol. Abans o després, s'haurà d'abordar la qüestió. No tant en concret pel 5% com per enllestir una reforma de la llei electoral per adequar-la a la situació política vigent.

El sistema electoral espanyol actual és el que regula la Llei Orgànica de 1985, bàsicament el mateix que instaurava el Reial Decret-Llei de 1977. Així com les circumstàncies polítiques han requerit d'adequació de la llei (incorporació a la Unió i d'altres), s'ha anat reformant. El sistema tècnic de conversió dels vots en escons és el mixt, compensat, entre el representatiu i el majoritari. Se va triar aquest, com s'hagués pogut triar qualsevol dels altres dos. Cap és més o manco democràtic. Són diferents. Pretendre que una reforma com la que voldria Ibarra seria «antidemocràtica» no té més valor que assegurar que ho és, «antidemocràtic», l'actual sistema. Per anar a cercar exemples de democràtics sistemes que fan pràcticament impossible la representació a l'ens legislatiu unitari d'opcions locals o (en el conjunt) minoritàries, no fa falta citar els coneguts sistemes majoritaris britànic o el nord-americà; l'autonòmic valencià basta: obliga al 5% a cada circumscripció (província), si no, no se té representació. Si s'aplicàs a Balears un sistema semblant (fent una sola circumscripció, les Pitiüses), partits com (tal i com són ara) els dos PSM, UM, Pacte, COP, AIPF, Els Verds i EU no tendrien representació. Cadascú opinarà si és millor o pitjor un o l'altre, però són sistemes existents, democràtics i de conseqüències polítiques radicalment diferents.

En el conjunt espanyol, per a l'elecció de diputats, se té el sistema que el 1977 se va creure més oportú, en ple procés de consens de mínims per fer la Constitució (1978) la qual l'avalà i, posteriorment, la llei orgànica referida consagrà. Però, clar, si tot aquell consens ja no existeix, aleshores tampoc l'acord bàsic que possibilità el sistema electoral triat el 1977 té ja sentit. Si tenim, per una banda, que el PP i parts del PSOE troben que la unitat essencial d'Espanya està en perill per la pressió nacionalista i, per l'altra, els nacionalistes que diuen que en funció de si els seus vots fossin determinants en la formació del govern nacional els donarien a qui fos més favorable a les tesis contra unitàries, doncs el sistema que regula el vot té un problema. I greu. O nacionalistes i no nacionalistes arriben a un nou consens, o se farà imprescindible un canvi de llei electoral.

Si, posem per cas, les tesis nacionalistes van essent assumides pels partits nacionals, doncs aleshores seria lògic pensar en algun tipus de reforma que fixàs la representació dels ciutadans entesos com a membres de conjunts diversos (Catalunya, País Basc i Espanya, per exemple) que s'uneixen en un si més o manco confederal representat en el Congrés i Senat. Si, per contra, vencen les tesis, ara per ara majoritàries, de l'unitarisme que defensa el PP i bona part del PSOE (encara que ho dissimulin), si la pressió nacionalista no disminueix, doncs seria igualment lògic que aquestes forces arribassin a algun acord per, de qualque manera, limitar o fer desaparèixer la capacitat, ara per ara evident, que una formació política que representa una part dels ciutadans d'una part del territori tengui la capacitat de determinar la formació i posterior actuació del govern del conjunt en benefici d'aquell territori. És pur sentit comú. I cap opció és més o manco democràtica que l'altra.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris