cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

Coalició contra PSOE = PP

El PP balear se troba davant de la seva gran oportunitat per, com se deia un altre dia aquí, instaurar un règim de partit hegemònic. Dependrà de les eleccions generals del 14 de març. De moment ja compta al seu favor amb l'esquerra opositora, instal·lada en la guerra a mort que seran aquestes pròximes eleccions: Coalició d'Esquerres contra el PSOE. Si guanyen els primers, el PP en resultarà el gran beneficiat. És la història de sempre, a Balears, d'ençà el 1975. A cada moment de «tall», quan les circumstàncies polítiques són definibles com de crisi (tant per l'habitual accepció com per la més estricta de canvi, trànsit, entre dues fases o èpoques) la dreta sap actuar, diríem, amb solidaritat entre les parts que beneficia el conjunt, mentre que les faccions de l'esquerra invariablement opten per l'egoisme partidista anorreant qualsevol possibilitat de rèdit compartit. Ja va passar el 1976 i 1977. Quan l'esquerra perdia el temps i la llavor per mirar d'establir en què podrien anar junts (naturalment, en res), primer crearen (els encanta fer inútils plataformes) les Assemblees Democràtiques que no serviren a la pràctica de res mai i tot acabà esvaint-se. La dreta, en tres mesos, aconseguí la unitat majoritària, UCD. Tot se pot matisar, fins i tot això mateix, però al cap i a la fi així va ser. La dreta balear ha tornat a demostrar recentment la immensa capacitat que té d'entendre l'interès comú i comprendre la necessitat d'unió: el PP, entre el juliol de 2002 i la campanya de 2003, en donà una lliçó magistral. Enemistats a mort, callaren, s'empassà cadascú el que s'havia d'empassar i el premi va ser el poder. L'esquerra, just el contrari entre 1995 i 2003. Ara estam davant d'un episodi, les eleccions generals, que suposa la més gran oportunitat que mai l'esquerra, per la lluita entre si, ha brindat a la dreta per convertir la simple majoria de vot en un règim de majoria quasi permanent. EU ha aconseguit demostrar que el PSM és més mort que viu i que Els Verds estan sense marges. Els posa firmes a tots dos a la seva Coalició d'Esquerres que, si té èxit, enfonsarà el PSOE en la pitjor crisi de la seva història. La conseqüència seria que EU consolidaria el protagonisme opositor davant el PP. El consolidaria perquè ja l'ha assumit aquests set mesos, d'ençà les eleccions de maig. L'objectiu és arribar al 2007 en unes circumstàncies favorables com mai no ha tengut EU: un PSOE que vés a saber quin serà, però en qualsevol cas sense cap opció de poder, un PSM que ja li bastarà tenir dos diputats de la Mallorca profunda, un Verds o agonellats o inexistents, i EU la força que tota sola o en coalició amb el PSM (possibilitat que com a idea ja s'ha comentat almanco en una conversa entre els dirigents màxims dels dos partits) menjaria vots al PSOE. Per la Llei d'Hondt això voldria dir, 99% de probabilitats, que el PP tendria majoria absoluta tot sol, i si anàs en coalició amb UM podria, aquesta aliança, marcar uns registres inimaginables en nivell de vots i escons. Val a dir que l'estratègia d'EU és legítima, només faltaria, i que, a més, són els únics que saben fer política, a tota l'esquerra, com bé estan demostrant. Però això no lleva que no s'hagi de constatar la paradoxa que de l'èxit d'aquesta estratègia el que en resultaria més vistós seria el règim de partit hegemònic del PP. Té raó EU, quan diu que només des d'acords entre l'esquerra se pot aspirar a vèncer la dreta. El que passa, emperò, és que sap perfectament que aquesta alternativa no pot sorgir mai d'una aliança nucleada entorn seu, per comprensibles raons sociològiques i polítiques en una regió on la dreta és majoritària. Només seria possible si PSOE i PSM volguessin fer una coalició. Aquesta sí que tendria opcions reals. Però és evident qui en seria el perjudicat: EU. Probablement fins a la desaparició. No pareix que EU hagi de tenir por, en aquest sentit. Però ja que la incapacitat de PSOE i PSM li han brindat aquesta immensa oportunitat, doncs se n'aprofita per crear la Coalició la qual, si té èxit, enfonsaria el PSOE, faria més remota qualsevol hipòtesi d'acord entre socialistes i PSM, i crearia les condicions perquè EU pogués optar a créixer. Si bé, inevitablement, seria a costa de la instauració d'un efectiu règim de partit hegemònic del PP (eventualment amb UM) impossible d'erosionar per molts anys.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris