algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 22°
18°

En Toni Mir

Durant el transcurs de la passada Nit de la Cultura, celebrada a Alcúdia, en Toni Mir va anunciar que no optaria a la reelecció com a president de l'Obra Cultural Balear i posteriorment s'ha sabut que serà nomenat secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Dimecres, dia 7 de gener, presentà, a la Junta Directiva de l'OCB, la seva dimissió com a president de l'entitat, tres mesos abans d'exhaurir el seu mandat legal. Antoni Mir ha estat president executiu de l'Obra Cultural Balear entre els anys 1992 i 2003; vicepresident de l'entitat que gestiona la recepció del senyal de les ràdios i televisions institucionals de la Generalitat de Catalunya i de la Generalitat Valenciana a les Illes Balears, Voltor; promotor de Paraula-Centre de Serveis Lingüístics de les Illes Balears (1982-2004); promotor de l'execució i de la posada en funcionament de la casa-museu i centre cultural Joan Alcover (projecte en via d'execució, que serà acabat enguany). Ha estat mereixedor del Premi Nacional del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (1987) i de la Creu de Sant Jordi (2003). Durant aquests més de vint anys al capdavant de l'entitat, ha aconseguit que l'OCB sigui, avui, un interlocutor social reconegut dins i fora de les Illes Balears, una organització viva i una entitat arrelada a la societat, adaptada al seu temps i amb molt de camí per recórrer.

Cal recordar també que durant aquests anys, ha estat quan s'ha fet el gran bot quantitatiu en els cursos de llengua catalana destinats a adults (uns cursos que nasqueren, gairebé, al mateix temps que l'entitat) i des de l'OCB s'ha impulsat la Plataforma Cívica per l'Autogovern (primer espai de reivindicació transversal de l'Autogovern després de la Transició); el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana; la Federació Llull (formada també per Omnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià); diversos fòrums i jornades que han servit per acostar-nos més a les diverses realitats de la resta de Països Catalans; i s'han organitzat les Diades per la Llengua, les més grans mobilitzacions populars en defensa de la llengua catalana de tota la història i que han servit per esborrar, definitivament, aquella vella i falsa idea que els que volem que la nostra llengua recuperi el paper que li pertoca som quatre (hi ha molta gent que no recorda o no ha viscut aquella època).

He escrit tot aquest rotllo curricular previ, només amb la intenció de dimensionar la figura d'en Toni Mir, una figura massa vegades mediatitzada i caricaturitzada per la imatge que han trasmès d'ell els mitjans de comunicació i a la qual hi ha contribuït la seva extrema prudència, els seus cabells engominats i els mites i llegendes sobre el seu sou. A Mallorca, ja se sap, qui pot fa i qui no pot, dóna lliçons. En Toni, fins ara, ha estat dels que han fet. Amb el seu-nostre lema de «fer possible allò que consideram necessari», ha estat, durant aquestes darreres dues dècades, pilar i motor fonamental d'una entitat que ha sabut enfortir. I això ha fet que hagi inscrit el seu nom al costat dels grans noms que han fet de l'OCB un dels grans referents de la societat civil mallorquina.

Ara, malgrat que un servidor no és gaire amic dels governs, ni que siguin catalanistes i d'esquerres, veim amb enveja (en el nostre cas, sana) com en Toni se'n va cap a Barcelona, per participar d'un projecte engrescador i d'un moment històric i, en certa manera, constituent.

Tenir-lo com a president ha estat un luxe, com a cap, una garantia i com a amic, un plaer.

Mallorquins i catalans, cosins germans, diu la dita, i ara que se'n va un company de tantes lluites, m'agrada pensar que no perdem un germà, sinó que guanyam un cosí. Un cosí com el de sumosol.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris