cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
16°

La veritat i la memòria, al Perú

A la xarxa (www.cverdad. org.pe) es pot consultar i llegir complet l'informe que la Comissió de la Veritat i la Reconciliació va presentar al president de Perú, Alejandro Toledo, l'agost passat. L'informe té més de deu mil pàgines, la introducció més de cinquanta i l'índex vuit. S'hi resumeixen els crims comesos en aquell país, entre el 1980 i el 2000, per les guerrilles de Sendero Luminoso i d'altres grups clandestins, per les forces de l'ordre i pels grups paramilitars i els esquadrons -autodenominats d'autodefensa- que van organitzar els pagesos i altres sectors socials. La víctima d'aquests diferents i comuns terrorismes va ser tota la població -els vint anys de conflicte van ocasionar gairebé 70.000 morts-, i molt especialment els quítxues, els indígenes que habiten a les zones més pobres del país, que tenen una llengua pròpia i que van patir una matança que és obligat qualificar de genocidi: aquesta dada s'esmenta a la primera pàgina de l'informe, que la presenta com la culminació d'un menyspreu que «es troba entreteixit en cada moment de la vida quotidiana dels peruans».

Des de la publicació de l'informe, la mescla d'ignorància i d'amnèsia col·lectiva que es va estendre arreu del país -i del món- durant aquests vint anys s'està esvaint lentament. Els peruans se sorprengueren per igual de la violència que havia patit tota la societat -amb la crua i grollera excepció de les classes més benestants, que habitaven un país de reductes tancats i mudesa ideològica- i del silenci que l'animava amb plena complicitat. Exactament el mateix que passava a la resta del món. Europeus i americans, australians àvids de negoci i àrabs planificadors d'inversions, qualsevol de nosaltres, com sempre, hem vist desfilar els rostres cerimonials i aspres dels presidents Fernando Belaúnde i d'Alan García -amb els paral·lels pregoners que els presentaven com a eximis democratitzadors- i la cort de màfia bufa però aparentment inofensiva d'Alberto Fujimori, mentre els crims s'acumulaven i la població peruana, sobretot a les zones rurals, no tenia cap veu més enllà dels resos per les víctimes. El president de la comissió que va redactar l'informe, Salomón Lerner, va dir que la necessitat de recuperar la memòria històrica i ètica no pot ser silenciada. «Combatre l'oblit és una forma poderosa de fer justícia». La democràcia la construeixen, la construiran, afegí, «els qui denominaren dictadura a la dictadura, corrupció a la corrupció, crim al crim». La veritat és diferent en cada país, en cada època, en cada cervell. Però la necessitat de veritat, com d'oxigen, hauria de ser unànime. Part de la resistència heroica al crim, a la dictadura i a la corrupció que es denuncia en l'informe s'ha esvaït de la justícia efectiva perquè Fujimori va decretar una llei d'amnistia general el 1995 que va permetre escapolir-se definitivament de la justícia bona part dels integrants dels grups paramilitars, però la crònica dels assassinats i desapareguts, de les tortures, de les execucions arbitràries, de la violència sexual i contra els nins, del robatori institucionalitzat dels béns de les víctimes -una tradició sud-americana prístinament heretada del nazisme- ja no podrà ser oblidada mai. La sola lectura de l'índex presenta l'infern que sempre creiem reduït a les pel·lícules i als llibres d'història i que el costum del silenci ha retirat fins i tot dels diaris, però que és viu. Una darrera observació. A qui es recomana la lectura d'aquest informe? A tothom. Especialment als que creuen que la democratització sud-americana és un fet innegable construït sobre la incapacitat econòmica de les dictadures militars (que efectivament eren incapaces en aquest i en molts terrenys, a més de criminals). Als envejosos de la globalització, als que demanen més globalització però no més democràcia ni més llibertat ni més justícia. Als ràpids que voldrien silenciar que això mateix està passant a bona part de Centreamèrica, del Magrib, de la resta d'Àfrica, de gairebé tota Àsia. I per últim, però no en darrer lloc, als historiadors sense història que s'aixequen cada dia amb aquesta història tan fictícia com infame d'un petit país europeu on va donar-se una modèlica transició a la democràcia basada en l'oblit, la desmemòria i la ingenuïtat col·lectiva.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris