lluvia ligera
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
26°

Redefosques, llum de cruies!

La festa anual de sant Antoni és la «Diada Nacional del Poble de Menorca» -així la va definir per acord unànime en sessió plenària el Consell Insular preautonòmic un llunyà 1980-, perquè el 17 de gener de 1287 es considera la data de la conquesta de l'illa per un estol del rei Alfons el Liberal. Amb aquest motiu el Consell de Menorca tal dia de cada any celebra un acte solemne en què es sol convidar una personalitat a pronunciar-hi un pregó. Enguany aquest encàrrec ha recaigut en el científic Josep M. Vidal Hernàndez, director de l'Enciclopèdia de Menorca, que dissertarà sobre els 25 anys de treballs de recerca i de publicació d'aquesta gran obra temàtica de la cultura menorquina. Just el dia abans, les vespres de la diada, Ciutadella, antiga capital de l'illa, organitza una altra sessió solemne al saló gòtic del seu ajuntament. S'hi lliura el premi F. de B. Moll d'Investigació i enguany hi prendrà la paraula Gabriel Cañellas Fons per pregonar la seua visió de la societat balear dels darrers vint anys en una intervenció que ha titulat: «A la llum de l'Estatut».

No hi ha dubte que l'expresident de la nostra comunitat autònoma és persona que, des de la primavera de 1983 fins a l'estiu de 1995, va ser protagonista destacat de la vida política d'aquestes Illes i que la seua opinió no està mancada d'interès. Sempre és bo, d'altra banda, activar els mecanismes de la memòria per tal de comprendre millor on som i cap a on volem avançar, a la vista del que hem estat. De tota manera, la invitació feta per l'equip de govern del PP municipal ciutadellenc a un personatge històric, com és Cañellas, no deixa de sorprendre. Per motius diferents.

En primer lloc, perquè, havent-lo considerat el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears culpable de suborn pecas Túnel de Sóller -concretament per haver cobrat 50 milions de pessetes, ell i el secretari d'organització del PP d'aleshores José A. Berastain Díez, en relació a l'adjudicació a l'empresari Antonio Cuart Ripolde les obres del polèmic túnel- i no havent arribat, tanmateix, a complir condemna perquè el delicte havia prescrit feia unes quantes setmanes, l'implacable José M. Aznar López va comminar G. Cañellas a dimitir dels seus càrrecs polítics a la Comunitat Autònoma.

En segon lloc, sorprèn de veure que és el PP ciutadellenc que ofereix la tribuna pública d'un acte central de la Diada menorquina a un personatge que, fins fa poc, semblava haver caigut en l'ostracisme. No sé ni m'importa gaire saber quin és l'estima que el tàndem Jaume Matas i Rosa Estaràs sent pel seu antic líder. Transcendeixen notícies sobre actuacions del despatx d'influències d'aquest en relació a l'ajuntament de Palma i a presumptes irregularitats d'algunes instal·lacions d'oci de l'empresari A. Cursach (casos de les discoteques Pachá, Tito's...). Hi ha qui se l'enfila pensant que no en deu ser aliè a la circumstància que Catalina Cirer, batlessa de Palma, hagués iniciat la seua carrera política de la mà de Gabriel Cañellas i que ella mai no hagi abjurat del seu mentor (cosa que no tots els deixebles d'aquest poden asseverar, per cert, tot sigui dit). En qualsevol cas, les intencions que hi puguin haver en un sentit de «reivindicar» Cañellas des de Ciutadella estant, tampoc no m'importen ni poc ni molt ni gens. Si dolentes són les especulacions territorials i urbanístiques, altre tipus d'especulacions no són manco fastigoses.

En canvi, em semblaria greu que a l'hora de posar la vida menorquina dels darrers vint anys a la llum de l'Estatut, es passassin per alt coses que ja formen part dels llibres d'història. Per exemple, que, presidint Cañellas durant 12 anys les Illes Balears, no es fes pràcticament cap desplegament estatutari significatiu en relació als Consells Insulars, tal com facultava l'Estatut al seu article 39. Alguna encomana de gestió de poca entitat, sí, (les competències atribuïdes als Consells de l'antiga Diputació eren anteriors i van ser reconegudes pel propi Estatut) i, més endavant una delegació de cultura i una altra d'urbanisme, sempre tutelades des del Govern, i, en el cas d'urbanisme, font inesgotable de conflictes quan en el seu exercici competencial el Consell de Menorca intentava aplicar unes decisions que es confrontaven amb la voluntat del PP al Govern balear. Els contenciosos s'eternitzaren i els resultats foren esplèndids... per als especuladors! Abans fou el temps en què el vicepresident del Govern, Joan Huguet Rotger, obria oficina pròpia a Menorca al marge del Consell i delegacions feien el pont a la «primera institució menorquina». Allò pot esdevenir un antecedent del que pot estar succeint altra vegada, ara que, passat el parèntesi del Pacte de Progrés, Menorca presenta un color polític diferent del Govern balear de dretes. Mancava finezza -com deia Tirso Pons Pons d'allò que succeïa- i s'era poc respectuós amb la lletra i l'esperit estatutari.

En fi, eren uns polítics, aquells d'AP, que el 26 de gener de 1983 en el tràmit d'aprovació de la Proposició de llei de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, havien presentat esmenes tals com la supressió de qualsevol referència a la llengua catalana (Abel Matutes Juan) o la que volia impedir que aquí poguéssim tenir televisió, ràdio i premsa pròpies (Josep Cañellas Fons). I, finalment, quan 206 vots van donar via lliure a l'escassa autonomia que ens ha permès l'Estatut que tenim, encara hi va haver 97 vots d'abstenció, que s'estimaven més tenir-nos a les fosques. Endevinen de quin grup eren? D'AP, efectivament. Dia 22 de febrer en farà els anys: 21. Però aquestes històries no són altres històries, sinó que fan part, agradin o no, de la mateixa història llegida a la dèbillum amb cruies estatutària.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris