cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

Germaníssims

Els polítics són els primers que no ignoren el malestar dels seus mateixos votants davant actes que puguin ser titllats de nepotisme, amiguisme, familiarisme, influències o imposicions. Ho saben. Duen gravat a la memòria el vocabulari concret i precís del que és o no és «políticament correcte». Se saben pels caps dels dits tot allò de la dona del Cèsar, etcètera. T'entimen cada vegada que els convé que ells estan en política per defensar idees i no per defensar poltrones i despatxos ben pagats. (Certament, podran dir que m'ho han contat, però no que m'ho han fet creure). I saben també, perquè són astuts i perquè fa de molt mal ignorar-ho, que el poble que vota no té massa bona memòria. Valer-se del càrrec per exercir favoritismes, quan han passat quatre anys és només foc d'encenalls. En el moment de tornar a les urnes, ja ningú no se'n recorda que en Fulanet o na Sutaneta, amb el dret administratiu a la mà, en feia de les seves. La tertúlia és sensible a tot això, i molt especialment als darrers esdeveniments que han remogut breument les aigües mediàtiques catalanes. Fet i fet la cosa no arriba ni a tempesta dins un vas d'aigua i «El Xoco» es mostra partidari de no voler matar moscards a canonades. Malda per veure-ho tot d'una manera equànime:

-Quan es tracta de càrrecs de confiança -diu-, com és el cas dels germans de Maragal, Nadai Carod-Rovira, sembla normal que un polític vulgui garantir al seu voltant quatre anys de lleialtat assegurada.

-Si més no és humà i potser fins i tot intel·ligent. Però anem a pams. Per començar, això no sempre els surt bé.

-No?
-Recorda la feta dels germans andalusos Alfonso i Juan Guerra.

-Però resulta que ni Manel Nadani Ernest Maragaltenen el més mínim punt de comparació amb l'obscur germà del vicepresident socialista. Els catalans que he esmentat tenen experiència reconeguda en el camp polític. No era aquest el cas de Juan Guerra.

-I Apel·les Carod?
-D'aquest només en sabem el que d'ell diu el seu germà Josep Lluís. En el moment de nomenar-lo director general d'Assumptes Interdepartamentals, el conseller en cap ha recordat que tots dos procedeixen de la clandestinitat antifranquista i que anaren junts a la presó.

-Bon argument. Perquè aleshores sí que estaven clars els valors de l'esquerra: honestedat, despreniment, sobrietat, generositat i coratge.

-Vols dir que aquests valors han perdut vigència?
-Pensa que amb els anys que tenc ja n'he vistes de tots els colors. El fet polític ha passat per una evolució en el llenguatge i en els hàbits. Ara tot és qüestió d'«aparat», d'«homes forts», de «manipulacions internes», de saber «utilitzar els altres», sense cap compensació si molt convé...

-Deu ser inevitable. Així com una empresa funciona amb un estil i una jerarquització i un calendari de prioritats, els partits polítics es veu que han pres llum de na Pintora.

-Es veu que sí. I com a qualsevol empresa, tothom aspira als sous més alts. Ja poden predicar, ja, que jo sé ben cert que el fenomen es dóna de manera semblant dins les dretes i dins les esquerres, tant amb els independentistes com amb els espanyolistes.

Sí, però la dreta no se sol desgastar tant, amb aquestes mangarrufes. És com si el poble exigís als de baix una integritat que els de dalt mai no han tengut, al llarg dels segles.

-De vegades hi ha allò que diu que de porcs i de senyors n'han de venir de casta. La prepotència i la desconsideració, l'excessiva seguretat en un mateix quan és ofensiva, acaba per passar factura. I les males formes es poden arribar a notar: dins les urnes i amb el desgast personal.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris