cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

Qualque decisió molt arriscada dels poders fàctics

Si ara jo vos dic que, en el gran teatre de la política, des de l'ínclit Aznar fins al darrer escolanet d'amén de «províncies», com diuen ells, tots són sols actors que es calcen més o manco bé el seu paper, que el saben de memòria o qualque pic l'apuntador els ha de donar una maneta, supòs que no descobresc res de nou a ningú. Uns fan com que ostentar el poder, com que manar, però qui comanda real i fàcticament són uns altres. Els de sempre, perquè mos anem entenent, amb molt poques variants. I en el cas de les Illes Balears, creis-me, no són únicament les grans cadenes hoteleres. Hi ha més carbur al dipòsit. Però vaja, torn a insistir, ara mateix no descobresc la pólvora, ja ho sé. El que volia arribar a dir és que: mai com ara, al meu parèixer, que jo recordi, s'havien tensat tant les ginyes, s'havien estrets tan violentament els grampons. Supòs que és un producte natural de la gaubança de la majoria absoluta, la innecessarietat de pactar amb déus ni dimonis, el que fa oblidar al PODER que la prudència és bona consellera sempre. Li fan perdre de vista la teoria democràtica que les minories hi són i que ara els toca ésser governats, però no sords ni cecs, ni tampoc muts. I és tan vàlid i lícit i democràtic, o més, aguantar una pancarta davant el Consolat de la Mar, com fer anar a un actor de mig repartiment a un club selecte de Madrid a fer calabrines oratòries que no toquen Mallorca, com dèiem, o sí, però mal tocada. Destralada cap aquí, destralada cap allà, però a l'inrevés, no, ben alerta, que en parlar de mi no ric. El guió tenia moltes mancances. I passatges absolutament sobrers. Bé, on era ara jo? Ah, sí, que, mirin, pens que ja n'hi ha d'amenaçar bascs i catalans amb focs eterns, i el que és pitjor: amb l'article 8è de la Constitució, la sacrosanta. Sí, aquell vuitè que diu: «Les Forces Armades, constituïdes per l'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire, (totes les majúscules són íntegrament del text que tenc davant, no meves) tenen com a missió garantir la sobirania i independència d'Espanya, defensar la seva integritat territorial i l'ordenament constitucional». Ja està bé, home. Ja està bé això de fer dir amenaces als ostentadors del poder per delegació del PODER. Més que res perquè podria començar a passar que, sense voler, però emprenyats com a micos pels abusos, alguns actuïn com ho va fer un quiosquer venedor de premsa diària a Bilbo, fa un temps. M'ho contà aquestes festes un amic que per motius de feina viatja molt, tant per la península com més enfora. El company era a la capital basca i volia comprar el diari ABC. Cerca qui cerca i no hi havia manera de trobar-lo als diferents departaments del cèntric quiosc. Fins que a la fi es cansà i ho demanà a l'amo. L'ABC? «Lo encontrarà usted en 'Prensa extrangera'», va ser la contestació. I acabar sabent recordar que: els arbres vells tenen les branques poc vincladisses. Seny, senyors, seny. Alerta.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris