nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
19°

El model territorial del PSOE

Fa devers quatre mesos, la direcció del PSOE nacional convocava els caps autonòmics a la reunió de Santillana del Mar. Pareixia una cosa i, llavors, se va veure que havia estat una altra. Semblava la confirmació de l'assumpció del federalisme com a horitzó del programa socialista. Però no. Resultà que la pressió del PP, cada vegada més intensa, aconsellava un canvi. Hi havia d'haver les eleccions madrilenyes i, després, les catalanes; i si ambdues els anaven bé era un secret contat per tots els socialistes, inclosos els balears, que hi hauria les andaluses tot just començar l'any. Així que no devia convenir donar pólvora al PP amb el federalisme. Un participant balear explicava la incomprensió generalitzada que en aquella reunió s'havien trobat els que defensaven el terme federalista. Al final no és que se proscrigués, però sí que se'l va sotmetre a una mena d'hivernació a l'espera de temps millors. Si arriben. Si s'hi fixa, el lector descobrirà que ja no en parlen, els dirigents nacionals socialistes, de federalisme. Han substituït el terme per «l'Espanya plural», que no vol dir res i ho pot dir tot, com tot el contrari, i per això queda la mar de bé tant en boca de furibunds uniformistes com Rodríguez Ibarra i José Bono, com en la de federalistes com Pasqual Maragall o Francesc Antich, com en la de qualsevol altre. Després de les eleccions catalanes, i en plena negociació post fracàs electoral del federalisme del PSC, el PSOE català agafà el control per mirar de llevar el govern al triomfador, CiU, pactant amb ERC. Amb fil directe amb Madrid, el PSOE-C forçà la cimera socialista que a finals de novembre donava llum verda a la intenció de pacte. Un altre canvi: l'Espanya plural adquiria novament contingut federalista, més que mai, davant les crítiques de Bono i Ibarra. De fet, posteriorment, la direcció del PSOE se mostrava d'acord amb les ànsies d'hisendes i poders judicials autonomitzats que suposadament ha de preveure el nou Estatut català, la idea preavantprojecte del qual pareixia adquirir proporcions autodeterministes perquè si no fos acceptat pel govern central i les Corts, seria sotmès a un referèndum (segons ERC) perquè, com diria Ibarretxe, fossin els catalans els que decidissin el seu futur. Però aviat, en dies, nou canvi: l'Espanya plural de contingut federalista catalanista era en part rectificada quan el PSOE-C precisava que no hi hauria un referèndum català, com també deia la direcció nacional. La pressió del PP, just iniciat el desembre, pujava els escalons de tres en tres, i el PSOE nacional degué veure que les coses s'embrutaven d'allò més, més o manco al mateix temps que se filtraven les primeres enquestes que pintaven bastos. Així que, just passat Nadal, la direcció socialista començava a explicar els eixos del programa electoral que, pel que interessa, suposa un altre canvi. L'Espanya plural disminueix notòriament la seva condició federalitzant: el nou «espanyopluralisme» entén el federalisme al contrari del que és qualsevol model federal del món (respostes diferents a necessitats diverses) optant pel «cafè per a tothom», n'hagi demanat o no, com és el que proposa el programa electoral socialista. I la setmana passada, dimecres, el darrer, per ara, canvi en el model de l'Espanya socialista que perd a marxes forçades pluralisme pel cantó federalitzant. El secretari general, José Luis Rodríguez Zapatero, presentava el seu «comitè de notables», una mena de gabinet d'estratègia general per intentar guanyar les eleccions de març. La presentació se feia amb una posada en escena que volia donar entitat pseudoinstitucional al comitè. O sigui, que no és res anecdòtic. Doncs bé, de federalistes o espanyo-pluralistes de contingut federalitzant, la veritat, dels deu, com no sigui Carme Alborch l'única... del que no hi ha dubte és que tots els mitjans de comunicació varen entendre a la perfecció el llenguatge no verbal a través del qual el PSOE atorgava la jerarquia als membres del comitè. En primer lloc José Bono i en segon Rodríguez Ibarra. En només quatre mesos, tanta demostració de coherència, claredat ideològica i nitidesa del projecte del model territorial del PSOE impressiona. Aborrona i tot.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris