cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Antoni Mir i els seus oponents

El nomenament del senyor Antoni Mir per ocupar un càrrec a la Generalitat de Catalunya ha donat peu a alguns comentaris periodístics on m'he vist involucrat d'una manera que no respon a la realitat i que m'agradaria puntualitzar. Deixem de banda el fet que a algú per Barcelona li pugui resultar sorprenent l'oposició de l'anomenada pels diaris «secció balear» d'ERC a tal nomenament. D'aquí estant, aquesta oposició pot tenir molts de motius. Bastaria que el senyor Mir no fos membre d'ERC a Balears, per exemple, cosa que a mi no em consta. I si ho és, tampoc no cal anar a cercar massa: pot esser qüestió de simple enveja. O si no es vol esser tan malpensat, es pot tractar senzillament d'un fet tan natural com que, coneixent-lo aquí millor que a Catalunya, els membres d'ERC a Balears no el considerin la persona adient per al càrrec. Però tot això només afectaria ERC de Balears, partit en el qual no milit i del qual no conec les interioritats. En canvi, coneixent una mica millor la manera de veure les coses des del PSIB, jo diria que dins aquest partit no hi ha cap oposició al nomenament del senyor Mir. Puc anar errat, però la meva impressió és que el PSIB passa olímpicament del tema. En tot cas, a mi em sembla que aquesta seria la seva postura més lògica: Un Govern de Catalunya que compta amb totes les simpaties dels socialistes illencs ha designat un mallorquí per a un càrrec dins el seu organigrama, i des d'aquí, més enllà de felicitar el designat i desitjar-li molt d'èxit en la seva tasca, no s'entra a jutjar la decisió, i manco encara a prendre partit a favor o en contra. Aquesta és també la meva postura en el tema, i per tant no és correcte suposar que si fa alguns anys, per una decisió estrictament personal i sense cap vinculació partidària (per molt que alguns pobres d'esperit fessin la demagògia habitual de considerar automàticament un socialista com una espècie de robot teledirigit pel partit del qual és simple afiliat), vaig intentar sense èxit esser elegit membre de la Junta de l'OCB, això vulgui dir que el PSIB té una evident oposició al nomenament del senyor Mir. Potser aquesta oposició existeix i jo no ho sé, però en tot cas no es pot interpretar com a indici de la seva existència aquella decisió meva d'oferir-me a ajudar a tirar endavant el carro de l'OCB des d'un càrrec de vocal de la Junta. Perquè aquesta és l'altra qüestió: Ni jo ni en Joan March no vàrem presentar candidatura alternativa a la del senyor Mir, sinó que vàrem esser candidats a vocals. Una altra cosa és que em sembli positiu que el senyor Mir deixi vacant el càrrec de president de l'OCB, perquè això obri al meu entendre una nova oportunitat per democratitzar i dinamitzar aquesta benemèrita institució. Per pròpia experiència en altres àmbits associatius, sé de la dificultat de promoure i donar sentit a la feina d'una entitat cultural, i per això crec, ja fa temps, que l'OCB necessita un nou impuls que, després de tants anys de rutina, només pot venir de noves persones. Però si es vol evitar l'endogàmia que fins ara ha paralitzat l'entitat, és necessari fer-la transparent en el seu funcionament, més prop de les necessitats quotidianes de la nostra societat en el terreny de defensa de la nostra llengua i cultura i més democràtica en l'elecció i control dels seus dirigents. Aquesta és l'oportunitat que obri la marxa del senyor Mir a Catalunya i que caldria aprofitar. Si això serà possible o no, ja són figues d'un altre paner.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris