lluvia ligera
  • Màx: 25°
  • Mín: 23°
21°

Del color gris i les seves tonalitats

Em fa l'efecte que en aquest any nou que acabam d'inaugurar la costa de gener se'ns farà més amunt que la d'altres anys. Quan encara no ens hem recuperat de les festes, de la comèdia de sempre i, especialment, dels regals pagats amb euros -és a dir a preu d'or- s'obri oficialment el període de precampanya electoral pel Govern de Madrid i altres províncies de l'ex-Imperi. Si a vegades els periodistes fóssim realment conscients del que interessa de debò a la ciutadania supòs que una notícia com aquesta no ocuparia a un diari més d'un breu a pàgina par. Els governs a l'ombra i els que prenen el sol a la capital de la Villa no preocupen gaire en aquesta terra, a excepció del seu President, ambaixador de València i madrileny vocacional. Segurament si demanàssim a una enquesta deu diferències tangibles -cinc i tot- entre la política dels socialistes i dels conservadors, no aprovaria gaire gent.

I és que enguany més que mai viurem aquesta emigració ideològica cap al centre que fan tots els partits amb aspiracions reals de governar. Ni negre, ni blanc, millor un gris que combina amb tot i eximeix d'arriscades implicacions. Els mateixos socialistes a les tertúlies s'esforcen a demostrar que Maragall no és el radical que diu la dreta, que no els confonguin amb un partit d'esquerres. Finalment acabam amb un partit a la carta que canvia la seva línia ideològica en funció d'interessos i estratègies, amb raó diuen que tot, dignitat inclosa, és negociable.

M'agradaria veure amb la claredat d'alguns les diferències entre els dos candidats majoritaris perquè jo per molta il·lusió i ganes que hi posi, sols veig dos pusil·lànimes al servei dels seus partits, és a dir, de les seves grans empreses. Que després un s'estimi més un home aconsellat per experts -això de notables ho deixam millor de banda- que un altre de dirigit a cop de dit ja és una qüestió de gustos i estils personals.

Arribats en aquest punt proposaria passar la secció política a les pàgines de societat i cor i, d'aquesta forma, constataríem com el gris és el color predominant. Ni Maragall -el de mostatxos a l'esquerra de la foto- és tan radical com diuen, ni Aznar i senyora tenen tan controlada la seva tropa. Que una cosa és anar de caça quan s'enfonsa ePrestige i l'altra, molt diferent, és organitzar una família cada pic que a un li entra la primavera al cos. Per aquí sí que no passarem.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris