nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

Carta a mon pare

Llegint i rellegint informacions que han sortit a la premsa local d'Inca, he sentit la necessitat d'escriure't. Però aquesta vegada ho vull fer públicament, perquè vull que sàpiguen què pensa el teu fill de tu. I abans de res, des de l'altra banda del Mediterrani, et vull donar les gràcies. Les gràcies per ser com ets i en aquest cas especial, per defensar amb tanta honradesa com ho fas la nostra terra i la nostra cultura. Una allau de crítiques manipulen una realitat palpable a qualsevol racó de les Illes, la realitat que algú està intentant vendre la nostra terra per quatre miserables cèntims. Mai no t'has deixat vendre i ara tampoc no ho fas. I jo, com a fill, n'estic content. Estic satisfet de saber que lluites perquè els teus fills i els fills dels teus fills es trobin una Mallorca digna, amb una llengua, la catalana, viva. I estic content de veure que ho fas sense por de les represàlies, sense por dels insults i de les desqualificacions, sense por que et tractin de radical per defensar allò que estimes. Sense por i amb la veu alta.

Des de ben petits que ens heu ensenyat a rebutjar la violència, i l'hem rebutjada sempre. Ens heu ensenyat a fer ús del diàleg, de les paraules, i així ho faig i ho seguiré fent. Tu has viscut anys de dictadura, anys en què defensar la teva terra era motiu de presó. Però així i tot l'has defensada sempre. Jo, en canvi, no he tingut la dissort de viure sotmès a cap règim de dictadura, o això em diuen, perquè algun cop m'han tapat la boca. I amb violència. Però el nostre camí ara i abans és el mateix, seguir lluitant pels nostres drets, per la nostra cultura, tan descuidada!, per la nostra identitat.

Per això, sàpigues que tens el meu suport. Ara i sempre. Sàpigues que jo tampoc vull que tanquin Som Ràdio ni que abaixin el nivell de català als funcionaris, ni vull que destrueixin Mallorca amb carreteres del tot innecessàries. Jo tampoc no vull que hi hagi guerres, ni vull que el Govern que em representa doni suport a la violència. I com que no ho vull, ho dic. Com tu. Potser han aconseguit tancar una boca, dues, tres... però mai no aconseguiran tancar la boca de tot un poble. Endavant mon pare. Ho fas bé.

Antoni Colomer i Llobera. Barcelona.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris