nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 26°
26°

Bolles de foc

Anthony Burgess diu a les seves memòries que la mesura més exacta del progrés d'un país és la qualitat del sistema educatiu i el grau de neteja dels lavabos públics. (Després hi afegeix que per als qui, com ell, van conèixer les escoles angleses dels anys vint, entrar tancats a alguna presó malaia era com tornar a casa). El que vol dir, crec, és que els signes són importants i que les xifres només confirmen allò que hi percebem. No sé què en diria si hagués presenciat l'espectacle aquest del meteorit que suposadament ha impactat en algunes regions de la península i que ha estat puntualment rebut per la guàrdia civil. Ja poden imaginar els extraterrestres qui els rebrà el dia que decideixin d'aterrar al nostre petit planeta, segons on hi caiguin: no serà cap científic ni diplomàtic, sinó els grups rurals descendents del duc d'Ahumada. Totes les estadístiques triomfalistes, totes les joies sobre l'I+D, tots els cants públics sobre la velocitat de creuer amb què aquest país enfila la modernitat empal·lideixen quan la notícia de la caiguda d'un meteorit -un esdeveniment relativament comú, d'altra banda- es presenta a les televisions amb les imatges d'un grapat de guàrdies civils que tresquen la garriga i la veu de fons d'un periodista esmaperdut que parla de fenòmens estranys, sense explicació, i en una escena que es completa amb un parell de personatges populars enfundats en el rigorós xandall que des de Lleó, Palència, Conca, Madrid (of course), Minglanilla i d'altres llocs de la geografia peninsular ofereixen a bon preu la seva sorpresa i la seva peculiar interpretació del fenomen. S'hi trobava a faltar la música d'Expediente X. Només els diaris han dedicat algun espai a la divulgació d'allò que ens hauria de proporcionar l'escola i que les televisions ignoren i callen: que els meteorits esmenten genèricament els fenòmens celests, inclosos els fragments de matèria que entren en l'atmosfera terrestre i es desintegren; que de vegades es produeixen veritables pluges de meteorits procedents de la desintegració dels nuclis dels cometes, i que tot i que el més freqüent és l'absència de restes en la superfície del nostre planeta, també és comú observar-ne algun fragment si la mida del bòlid ha restat significativa després de l'entrada a l'atmosfera i si la superfície en què ha caigut n'ha evitat la desintegració. (El desembre del 2001 va impactar un aeròlit a una sèquia de Castelló, i els tècnics en desactivació d'explosius de la guàrdia civil (TEDAX) van intervenir per si es tractava d'un objecte explosiu (no és conya). Lluny del to habitual de la ciència, les televisions obrien els informatius d'aquests assenyalats dies parlant de bolles de foc i d'incendis d'origen desconegut, i la logomàquia dels informatius i els missatges de la ràdio apostòlica parlant de senyals celestials se superposaven a les imatges indagatòries dels guàrdies civils. Hem anat a Mart i hi hem aterrat -no sempre amb èxit, és ver-, i l'Spirit fa una setmana que ens n'envia imatges. D'aquí a un any, si tot va bé, l'Stardust -una sonda que fou llançada a l'espai el febrer del 1999- tornarà a la Terra amb la seva càrrega de partícules de pols interestel·lar recollides en un viatge de més de tres mil milions de quilòmetres: aquesta càrrega suposa l'únic material dut d'un altre cos celest, tret de la Lluna. Altres sondes com la Genesis, la Giotto i la Vega ens han informat directament de les trajectòries i la composició de diversos cossos del sistema solar. Tot això, i dos mil cinc-cents d'investigació científica, no ha servit per atorgar a la ciència el reconeixement com a eina privilegiada de la racionalitat ni per fer-la pujar en l'escala social per damunt de l'espectacle televisiu. Gràcies a la televisió, això sí, la ciència sobreviu en les ments de la majoria de la població, com aquesta obscura i repatània feina que entreté els investigadors d'El comisario i els infatigables personatges de CSI. Algunes dècades enrere, els aristòcrates temien que la ciència -i els companys de racionalitat i llibertat intel·lectual que sempre suposa- conquerís les ments del poble i el fes sortir per sempre la ignorància, els prejudicis i les supersticions. No n'hi ha cap perill. I si n'hi hagué cap amenaça en el passat, la televisió s'ha ocupat d'extingir-la.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris