cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 20°
24°

Voluntariat i formigó

Els informatius creen sovint l'escenari següent: es produeix o aflora -o esclata- una situació conflictiva en un determinat municipi d'Onsigui, i els responsables municipals, després de fer un balanç provisional dels danys o dels greuges, anuncien que s'adreçaran o ja s'han adreçat a les autoritats autonòmiques o a les estatals en sol·licitud d'ajuda per resoldre els problemes. Això ho heu vist/sentit/llegit milers de vegades, i sens dubte tot plegat us haurà restaurat les reflexions més ombrívoles sobre la manca de recursos dels municipis. Com a ciutadans sensibles al batec del temps -a Déu sien dades-, també haureu observat una tendència creixent a l'ampliació d'aquest escenari: el responsable portaveu de l'ajuntament en qüestió anuncia que es posaran en contacte amb les entitats de suport humanitari o social que actuen a la rodalia -llegiu, sobretot, oenegés- perquè despleguin totes les seves potencialitats. Aquesta bona disposició de les autoritats municipals a col·laborar cada dia més amb les oenegés no hem de creure que reveli, contra el que podríem suposar a primer cop d'ull, una bona disposició dels governants a obrir el camp a la societat civil. Ans al contrari: normalment amaga una obscura realitat, entre els límits de la qual destaca la pèrdua de sensibilitat i d'atenció als afers socials, que aquests governants han après a delegar en les oenegés. Dit d'una altra manera, l'empresa pública tendeix a no atendre les necessitats elementals dels més esquinçats per la vida i a transferir aquesta obligació al món del voluntariat. I això no és això. Naturalment que tots els ciutadans hauríem d'entregar una part del nostre temps, doblers i sabers a la comunitat, però no per resoldre allò que consideraríem bàsic, que és un deure de les administracions públiques, sinó per afegir un plus de qualitat de vida, d'esperança o d'autoestima als que més ho han de menester. Les administracions públiques són massa propenses a emprendre projectes molt cars, directament vinculats a l'univers del formigó, projectes no sempre justificats a bastament. Serà difícil treure del cap de la gent -que tanmateix vota- que aquesta propensió governamental s'explica perquè el formigó fa els roïssos molt grossos, que tan sovint es juguen a una taula de joc amb les cartes marcades. Les oenegés i, en general, el món del voluntariat, convendrà que aprenguin a mantenir-se en el seu territori, perquè, si no, els nostres governants acabaran per delegar-los tot allò que no genera finançament dels partits polítics i de les piscines dels seus dirigents.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris