algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 22°
18°

Qüestió d'innocents

No m'atreviré a dir que la generosa compra de Son Espases ha estat un pelotasso, pel mateix motiu que la senyora Cirer no s'atreveix a mostrar els estudis que qualifiquen aquest indret com el millor per fer-hi un hospital o si el preu és el tècnicament correcte. Cap dels dos no tenim proves per a tan radical afirmació. Clar que en el meu cas no té gaire importància, però en el seu tampoc sembla importar-li gaire. Així, el que li pugui passar al senyor Grosske per haver afirmat el que jo no tenc coratge de fer, dependrà de si el jutge vol saber la veritat o si es conforma amb fer carrera amb els nacionals. Jo, del cap d'Esquerra Unida a Cort, tremolaria només de pensar en la rotunditat del jutge Morel al cas Bite o de l'autisme d'Anticorrupció en les immobiliàries històries madrilenyes. Confiar en la justícia, en aquests moments de radicals patriotismes, és qualque cosa més que un deure ciutadà: s'ha convertit en un acte de fe; de democràtica fe. La Aznaritat -com ho anomena l'imprescindible Vázquez Montalbán-, és un moviment (a què vos sona aquest mot?) que ha implicat a tots els poders de l'Estat traçant una maniquea línia, a l'altre costat de la qual només hi ha el buit, les baixes passions, la traïdoria i el terrorisme com a comodí per a tota la resta d'inclassificables. Mancats de forces polítiques per dignificar la vida política i social, esperar el miracle d'un corrent judicial a l'estil de l'operació Mani Pulite italià, és una innocentada. Qualcú afirmà que la sort és de part dels innocents, i n'aquesta esperança m'aferr com qui s'aferra al pescant del darrer tramvia. Clar que si la innocència m'abandona i l'evidència s'estavella contra el meu enteniment, la correlació entre jutges i fiscals i adscrits és favorable als adscrits, i de molt. De cada dia, i a cada declaració que emet el Consell del Poder Judicial, el Fiscal General o els seus, es fa més versemblant aquella anècdota que explica la contestació, d'un encausat per intent de cop d'estat, al jutge que li demanà qui eren els seus còmplices: vostè, si hagués guanyat. Escarrufa. Vagi viu el senyor Grosske, perquè encara ningú no ha demanat on són els estudis, per què s'ha de tomar Son Dureta, on és la Utilitat Pública d'aquest canvi, qui guanya amb tot això, qui ho sabia i com ho podia saber. Ni ho demanarà, que Mans Netes, en aquest país, és sinònim d'innocent, molt innocent.

Hi ha qualque innocent capaç de pensar que, ara que es cobren a part les despeses d'emissió, Iberia descomptaria, del preu del passatge, la comissió que abans pagava a les agències de viatges? Ni ho ha fet ni deixarà de cobrar les desorbitades despeses de gestió i emissió dels bitllets que ni tenen gestió ni existeix emissió si cadascú se'ls opera des d'Internet. Un negoci redó i un cant al «foteu-vos que tenim posició dominant». I ens fotem o contractam Air Berlin des de la seva web (per ara).

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris