cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
21°

La diligència

Un director de cine espanyol, Eloy de la Iglesia, va fer una pel·lícula titulada Miedo a salir de noche, en un temps en què la inseguretat ciutadana, segons es deia molt, podia tenir indirectament causes polítiques. La sortida del feixisme de cap a la democràcia, presentada sovint com a modèlica, va tenir capítols sagnants, normalment protagonitzats per una ultradreta que no es resignava a abandonar la violència com a procediment habitual per a la defensa dels seus interessos no només polítics. Una part d'aquesta ultradreta, òbviament, estava a sou als cossos de seguretat, aleshores associats a la idea de repressió de tota possible llibertat. Es deia molt que a la policia hi havia bastant gent interessada a permetre i fins a atiar el desordre al carrer, perquè així ves la gent quina cosa era la democràcia. No volíeu democràcia?, diuen que es deia molt quan els ciutadans presentaven denúncies. El cas és que durant una temporada molt llarga feia por sortir de nit perquè el carrer era ple de delinqüents que gaudien d'una sospitosa facilitat per fer les seves endemeses. En aquest context, Eloy de la Iglesia, home d'una carrera breu i intensa en la dita tercera via del cinema espanyol, va dirigir l'esmentada pel·lícula, amb l'objectiu -sempre tenien, les seves pel·lícules, un objectiu polític o social ben definit- que la gent fes front a la pròpia por i no acabàs sent-ne víctima. Ara la Casa Blanca ens vol empeltar la por de volar -i no en sentit figurat-, imposant guàrdies armats en els avions que vulguin aterrar en el territori nord-americà. Els avions serien, així, diligències que han de travessar territoris controlats pels indis, ja que indis són tots aquells que no se senten intimidats per la senyera de les barres i les estrelles. La cultura de les armes és un dels grans temes de la civilització EUA, i, com és ben sabut, marca la frontera entre la dreta més reaccionària i un liberalisme culturalment no tan indigent. Bush, com no podia ser d'una altra manera, viu immers en la cultura de les armes, i no pot entendre que s'hi renunciï en una situació conflictiva. Per a molts de nord-americans, un revòlver és un estri tan habitual a la casa com ho pugui ser aquí un turmix. Aquí estam avesats al turmix i les armes ens fan un gran respecte. De moment, la British Airways ja ha fet saber que els seus avions no s'enlairaran amb guàrdies armats a bord. Ara veurem les altres companyies quina decisió prendran. Per més que amb Bush el món sigui un lloc molt insegur, no tothom està disposat a viatjar al Far West en diligència.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris