nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
29°

Vivim damunt un volcà

En aquelles llunyanes tardes estiuenques dels darrers anys seixanta, a la rebotiga de la farmàcia de Santanyí, en Bernat Vidai Tomàs, apotecari i escriptor, de vegades posava les celles en forma d'accent circumflex i exclamava: «Vivim damunt un volcà, amb el temor que faci erupció d'un moment a l'altre». Eren temps de Guerra Freda i de moguda fenomenal de molts grups humans en lluita per l'emancipació (negres, feministes, estudiants, guerrilles guevaristes, etc.). Una època en la qual era legítim pensar que tot havia d'esser possible. Fins i tot ordenar i reconduir el procés dialèctic de la història cap al restabliment de l'ordre, la justícia i la veritat lletra per lletra. M'entretenc explicant-ho a n'Aquil·les, que no hi era perquè encara no havia dit al món «jo som aquí» i que, com jo mateix, pensa que la vida en el planeta, tal dia com avui, no és un jardí de roses. Bé que s'explica:

-Si ara hi fos, segurament encara s'esveraria més, aquest amic teu llicenciat en farmàcia, davant el panorama actual.

-Amb prou motius. Només el sisme d'Iran ha deixat més de 40.000 morts, a Bam. I una quantitat incalculable de gent malferida i sense casa.

-Avui, com aleshores i com sempre, el món viu de precari.

-Efectivament, perquè el sinistre d'Àsia occidental no fa més que ploure damunt banyat. En el denominat Tercer Món, moren de fam o per manca de medicaments 24.000 éssers al dia, sobretot infants.

-És a dir, un milenar per hora. Mentre tu i jo conversam, potser n'han mort ja algunes dotzenes.

-No és agradable pensar-ho. Més, encara, si consideram que la vertiginosa espiral ascendent de la indústria armamentística es podria desviar a causes més pacífiques, i donar solució als desheretats de la terra, que deia Frantz Fannon.

-La tragèdia és que haver arribat al final de la història, després de la desfeta del món comunista el 1991, ha donat el domini absolut del món a una sola potència. El planeta es veu abocat a una vida mancada de sentit. Viure en un món com aquest inquieta, intranquil·litza.

-Vulguis no vulguis, vivim amb un sol punt de referència, per moments més i més problemàtic i contradictori. La humanitat ara viu i mor amb una gran por al buit.

-El planeta no sembla anar en mà d'assolir una fórmula que doni sentit al fet de viure.

-El consumisme capitalista es presenta també farcit de contradiccions: més cotxes, més morts a la carretera. I el poderós imperi es mostra controlador, policíac, però inestable. La seva manera de propugnar la pau crec que no convenç ningú.

-L'11-S posà en quarantena aquest poder, i no han assumit que l'imperi era un gegant que s'havia aixecat massa amunt amb els peus de fang.

-La por, però, encara dura. I s'encomana. El cavaller Silvio Berlusconi ha alarmat el món, amargant-nos les festes, parlant de perills d'agressió damunt el Vaticà. EUA ha cregut necessari exigir la presència de policies armats en determinats vols sobre el seu territori.

-La IATA, però, s'hi ha oposat. I agrupa 270 línies aèries mundials.

Clar. Temien que el remei pogués esser pitjor que la malaltia.

Si més no, més perillós per a tots. Com sempre.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris