nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
16°

Els regals dels Reis

Aquesta matinada els Reis d'Orient han arribat a totes les cases. A mi m'han deixat carbó, no em mereixia altra cosa. El dia que un escriptor rebi una corbata o un pot de fruites confitades, convé que es posi davant el mirall i es faci la pregunta següent: «Què he fet jo per a caure tan avall?» Tanmateix, la gent avui rep regals. És un costum. Empès per la curiositat, el Repòrter Tribulete ha fet un seguit de gestions per saber quin regal han rebut alguns personatges de Mallorca. Heus-en ací el resultat:

JAUME MATAS.- Una safata d'argent per fer arribar a Aznar el cap de Ramon Llull com a símbol de la mort de la llengua catalana. (Entre nosaltres, aquest assassinat pot valer un ministeri).

ROSA ESTARÀS.- Un enginyer electrònic capaç de dur a terme el seu concepte de bilingüisme. Mitja pantalla en castellà, mitja en català i tira per endavant morena que en veurem de grosses. A la setmana d'emissió, tots guenyos.

JOSÉ Mª RODRGUEZ.- Un elogi: «Si le veis, no le veis nunca con el sable de los antiguos generales decimonónicos de los pronunciamientos. No tiene sable, por no tener su atuendo personal, ni pistola. Sólo se le ve en el bolsillo de la guerrera una pequeña varita negra y plateada. He aquí su bastón de mando, su varita mágica. Su porra, su falo incomparable. Un rasgo de esta estilográfica sobre el papel es superior en energía y voluntad a la porra, al fusil, a la ametralladora y al cañón mejor disparado». En realitat, l'elogi, de Giménez Caballero (any 1937), anava dedicat a Franco. Però Rodríguez pot fer-se'l seu. I tant!

ROGELIO ARAUJO.- Una actuació de Toni Obrador, «La Voz», la nit de Sant Sebastià en el Castell de Bellver, perquè pugui dir a Marina Castaño que el que canta és Frank Sinatra i que això és Hollywood.

JOAN FLAQUER.- La llegenda d'un dels deu manaments, esculpida en lletres d'or, perquè el posi sobre la porta del seu despatx: «Amarás a Escarrer sobre todas las cosas» (en castellà, que és l'idioma de Porreres, alemany i anglès).

MIQUEL RAMIS.- Un bloc de multes. O un rotlle de Scottex, que encara té més cabuda.

FRANCESC FIOL.- Res. O llana per fer-se un jersei. Mentre faci calça tendrà alguna cosa a fer.

CATALINA SUREDA.- Un llibre sense fulls, una tela en blanc, un piano sense teclat.

MIQUEL MELIÀ.- La túnica d'un dels apòstols. Sí, sí, heu encertat: és la del que vos pensau.

MARIA SALOM.- Un pinxo de corral de sarsuela (que no sigui Aznar perquè ja és casat).

GABRIEL ESCARRER.- Res. Té el que desitja i més. Fins i tot el govern.

FIDEL CASTRO (encara que no sigui d'aquí).- Una carta de les que Escarrer ha enviat a Antich, Alomar o Sampol, perquè comprengui que no cal fer els discursos de vuit hores. En cinquanta ratlles es poden dir tots els desbarats del món.

PERE MIRALLES.- Un hotelet. (Amb la dèria per jugar a hoteler que té aquest home, i no té altre remei que jugar amb els hotels dels altres).

PERE LLABRÉS.- Dos escolanets grassonets i animosos. (Amb un no en té prou per aguantar la creu que li envien de València).

JOSEP OLIVER (CAEB).- Una beca per assistir, a Barcelona, a un curset de democràcia empresarial impartit per la patronal catalana. A més a més, una participació en el sorteig de la presidència de l'OCB. Si li toca, president. Una canongia.

MIQUEL VICENS (Foment Turisme).- Un dit del seny d'aquell il·lustre ciutadà que va ésser Enric Alzamora, fundador del Foment. I també una participació com la d'Oliver. L'Obra Cultural, l'espera amb els braços oberts.

MABEL CABRER.- Bram! Un cotxe de carreres. I una granera. Ben igual agranant s'esbrava.

AVEL·LÍ BLASCO.- Una bicicleta. Vejam si amb un esprint és capaç d'agafar el tren que li fuig, li fuig...

RODRIGO DE SANTOS.- Una fotografia de Sánchez Covisa. I dedicada: Por los viejos tiempos.

ELS JURATS DEL CIUTAT DE PALMA.- Un plat de llenties, és evident.

CATALINA CIRER.- Una burka per cobrir-se les galtones enceses com a cireres, la nit dels Ciutat de Palma. No vestirà robes ni de pageseta ni de la Lirios. Ja està decidit. Lluirà una burka, i ben dissimuladeta que passarà!

TUMMY BESTARD.- Un avís d'amic: si en el transcurs de la festa «made in Hollywood» dels Ciutat de Palma veu una burka, que no li clavi perdigonada a la portadora, ni que sigui a una cuixa. Una batlessa coixa seria un mal auguri. La gitana ja ho va pronosticar a Romanones en veure'l caminar malament: «quien mal anda, mal acaba».

MARIA ANTÒNIA MUNAR.- Un museu de cera, que evoqui Mallorca, tot ple de pagesets i de pagesetes. I de xotets, i d'ametlers, i de mort vestida a l'ampla, etcètera, etcètera.

LES ILLES BALEARS.- Un lloc en el món. Qualsevol que no sigui el cul dels jugadors del Mallorca.

DÉU, NOSTRE SENYOR.- Unes ulleres graduades. I una llendera nova, perquè l'anterior va quedar feta trossos en el temple.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris