nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

S'esvaeix «l'anchluss?»

Després de la formació del govern català entre PSOE, ERC i IC moltes esperances s'han desfermat a Balears. No només les lògiques de la gent d'ERC que espera enlairar el seu partit, sinó també en general dels ambients que se podrien qualificar com del catalanisme anímicament abatut, que esperaria de Barcelona l'alè permanent per lluitar contra el govern balear del PP. N'hi ha que, seguint allò tan curiós de pensar, ja comentat en un altre article, que «com pitjor, millor», creuen que l'enfrontament entre els dos executius per mor del català tendrà característiques de guerra oberta. I, la veritat, si haguéssim de creure algunes declaracions, sí, seria així. Però, ho serà?

Primer de tot cal contextualitzar. El lector fàcilment recordarà que fins i tot abans de l'acord entre PSOE, ERC IC, el PP carregà fort ferm contra tal possibilitat. En el galop desfermat de la cavalleria conservadora contra les posicions progrecatalanistes excel·lí la tasca del nostre president, Jaume Matas. A ell se li deu aquella impagable recuperació, feta en el Club Siglo XXI de Madrid el dia 9 de desembre, de la rància tesi de l'«anchluss»: Catalunya seria l'Alemanya nazi, ERC el partit nacional-socialista, el PSOE faria del beneit útil dels nazis a l'estil dels conservadors germànics els anys trenta, i nosaltres, els balears, seríem els pobres austríacs que, traïts pels «quintacolumnistes» locals, cauríem sota la bota negra del pancatalanisme. Rància teoria, deia, perquè no és res de nou. Seria convenient que algun dels molts assessors que sens dubte deu tenir el nostre president li facin llegir una mica d'història: trobarà que l'any 1976 la Diada de Balears, que era el 22 de juny, se celebrà a Maó, ocasió que aprofità el batle franquista, Escudero Monjo, per fer un encès discurs contra l'autonomia perquè «ante todo somos españoles y no valen separatismos. Estamos en contra de quienes (...) están en favor de una gran Cataluña», afegint l'encara molt més franquista, directament feixista, president de la Diputació balear, Fulgencio Coll de San Simón, que «ahora quiero destacar la gran lección que nos habéis dado sobre la integridad regional de Baleares sin mixtificaciones de ningún género». En fi, no ho sé, però per ventura caldria modernitzar una mica la ideologia discursiva presidencial (de res).

Tornem al tema. Tenim, doncs, per una banda el PP balear radicalment enfrontat a l'ERC-PSOE català. Per l'altra, resulta que tot el que és promoció exterior del català, per part del govern principatí, és responsabilitat directa de la conselleria en cap, ocupada per Josep Lluís Carod-Rovira, el gran dimoni. I sabem que els dos executius tenen, justament, un àmbit institucional compartit que té com a objectiu aquesta promoció. És l'Institut Ramon Llull (IRL). Així que, reduïda la qüestió als termes bàsics se podria plantejar una, en principi, clara equació: ERC per PP, s'obri parèntesi, català, tanca parèntesi, és igual a la incògnita la qual tendria fàcil resolució: una explosió i la sortida balear de l'IRL. Perquè ERC i PP no és que estiguin allunyats, quant a la política catalanista a fer, sinó que, per ella mateixa, estan radicalment enfrontats. D'aquí el que se deia al principi d'aquest article. La suposada esperança que hi haurà molt més que fregades, entre els dos governs. Que, de fet, s'establirà una mena de guerra oberta, amb declaracions creuades, tensió, desqualificacions i que les desbaratades teories tardofranquistes de «l'anchluss» igual se convertirien en realitat i tendríem, a la fi!, el famós or català omplint els calaixos de la resistència catalanista illenca contra el PP. Bé, qui sap, tot és possible en aquest món. Però, aleshores, com s'entén que fa pocs dies el president Matas hagi explicat al seu personal executiu que amb el govern català tot anirà com la seda i que les relacions seran fins i tot millors que amb CiU? Per ventura és que tant els que anhelen com els que temen «l'anchulss» per igual no s'han adonat que una cosa són els discursos de circumstàncies i una altra molt diferent les relacions institucionals entre dos governs. Dissortadament per als que esperen guerra entre els dos executius, no fa cara d'esclatar. Cadascú a ca seva, serà la divisa comuna d'actuació pràctica, excepte pels detallets sense importància que serviran a uns per seguir veient bubotes pertot i als altres per somiar l'impossible. Com sempre.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris