nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 23°
20°

L'any no comença bé

En els anys que duim de democràcia ja s'han produït totes les situacions imaginables. De prudent respecte enfront del Govern Suàrez; d'il·lusió i entuasiasme primer i de menyspreu i malvolença després, davant del Govern González; i d'alleujament davant del primer Govern Aznar, com a sortida no necessària, però segurament inevitable a una situació que ja es considerava insostenible. Però mai no s'havia arribat a una situació com la que ens trobam quan falten poques setmanes perquè el senyor Aznar passi a la història. Una situació nova i molt més greu, perquè no afecta el Govern com a resultat de la seva gestió diguem-ne ordinària, sinó per la seva condició com a origen i causa del desassossec i la preocupació generalitzada per la salut de la democràcia. La prepotència amb què el Govern Aznar ha administrat la majoria absoluta han donat lloc a una quasi unanimitat dels comentaristes i creadors d'opinió a l'hora de posar adjectius a un Govern que avui no té més amics que els que li deuen favors: autista, prepotent, monomaníac, insultant, dogmàtic, bord (políticament parlant, se suposa), agressiu, venut (a Bush, és clar), intolerant, són només alguns dels qualificatius que s'han pogut llegir les darreres setmanes, dedicats per mitjans de comunicació (llevat de la dreta reaccionària) a un President de Govern, del qual s'ha arribat a dir que la seva sortida de l'escena era com si ens hagués tocat la loteria a tots els ciutadans. I certament resulta molt difícil per qui no està cegat pel sectarisme negar la justificació a uns adjectius que impliquen la negació de les essències democràtiques, i que per tant seria molt desitjable que no s'haguessin d'utilitzar per jutjar la tasca d'un President de Govern. Els seus exabruptes i rebufos han crispat de tal manera l'escena política, que no sembla que sigui possible a curt termini plantejar amb la necessària serenor els grans debats que el país té pendents des de fa segles i que, molt a poc a poc, s'anaven acostant a una possible solució satisfactòria, o almanco acceptable per altres vint-i-cinc anys. Gràcies a la intransigència del senyor Aznar, estam a punt de començar altra vegada de zero. És prou significatiu que hagi de reaparèixer a l'escena cívica la Unió Militar Democràtica, que s'havia dissolt un cop aprovada la Constitució. Ara, trenta anys després de la seva fundació, els seus integrants han decidit crear el Fòrum Milícia i Democràcia perquè consideren oportú un espai de reflexió entre civils i militars. El fet que aquells benemèrits defensors de la democràcia tornin a sortir a la palestra és un símptoma prou eloqüent de la situació del país en el llindar de l'any que acaba de començar.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris