cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
19°

Estranyes majories

Bàmbol de mi, pensava que amb uns dies sense escriure se m'encomanaria el miracle «nacional», però es veu que no estic a l'alçada. Creia -ja vos he dit que som un poc boiano- que amb no veure ni parlar de les coses desagradables aquestes no existirien. Però no m'ha sortit bé l'experiment. No hi ha manera de fer una girada d'ull i no veure el que no vull. Potser ells, els nacionals, tampoc no ho aconsegueixen i només són uns asos en això de fer-ho creure als altres. Vull dir que, per ventura, ells saben que hi ha corrupció en els fets de l'Assemblea de Madrid o en l'increment del patrimoni immobiliari dels seus alts càrrecs -els que comencen la carrera amb un apartamentet per estiuejar i, amb un sou considerat insuficient que l'han d'incrementar sempre que poden, es fan propietaris de xaletarros amb piscina i parets endomassades-. Ho saben, però ho neguen amb tanta vehemència que la majoria els creu. Perquè d'això es tracta: de majories. Potser el sostrat franquista equipara la dreta amb els senyors i l'esquerra amb els «polítics». I ja sabeu que n'opinen de la política els de sempre. Mirau com es repeteix l'esquema, que la nova associació universitària (NOU), generosament finançada per qui pot fer-ho (guaitau els calaixos i sabreu qui pot ser generós, fins i tot magnànim), es presenta classe per classe per fer socis «para hacer cosas» i els posa com a condició no estar afiliats a cap partit. Això passa a la Universitat, on la militància i la participació política hauria de ser pagament del deute ciutadà que contreu aquell que estudia gràcies a l'aportació solidària de la comunitat. Tot el contrari: que les majories no s'aconsegueixen amb compromís ni amb consciència.

Com, si no, aconseguirien vots de col·lectius tan nombrosos com homosexuals, parelles de fet, agnòstics o simples no practicants, perifèrics... que menyspreen dia a dia. Cerquem exemples que ens desorientin encara més de com podrien guanyar sense negar, reiteradament i amb contundència, el que fan: de 62 militars morts a la estalviadora estavellada deYak-42, quatre tenien família sense estar casats i el ministeri no els reconeix les pensions de viduïtat. Si descomptam fadrins i hi afegim el 8% de la població espanyola que, aproximadament, és homosexual, els maleïts representen més del 10% de l'univers que ens serveix d'exemple. Com pot ser que el partit del senyor Montoro, que els considera de segona divisió (malgrat cotitzen com a ciutadans de primera) i responsables d'un futur dèficit de la Seguretat Socia, pugui treure majories absolutes amb percentatges de repudiats tan alts? Si la realitat omplís els noticiaris no podrien fer una cosa i dir-ne una altra, dirigir les càmeres cap allà on volen i fer callar qualsevol veu que demani explicacions titllant-la d'arcaica, rancuniosa i antipatriòtica. Com veis, ni és així ni jo he sabut mantenir-me amb aquesta absència que els és tan rendible.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris