nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
19°

No

Va ser en aquell fatídic recompte de vots. Aquella enganyifa que tingué el món a l'espera, fou el principi de tot plegat. Aleshores en aquell any 2000 un servidor des d'un altre mitjà, el nom del qual m'estim més no recordar, ja va advertir que la cara del Bush Junior no era fiable. Vaig recomanar la pel·lícula Zona morta, no hauria imaginat mai l'11-S, però tampoc em sorprengué. L'ambient i l'atmosfera al món amb la baixada de calçons dels demòcrates auguraven un futur incert. Al marge de les anècdotes que cada un pot contar d'aquell dia, em sorprengué el discurs d'un client: «Quan han caigut les torres, el proletariat mundial ha vibrat», però quin proletariat?!... de què cony parlen alguns membres de l'esquerra oficial? Em vaig adonar que no és el mateix un comunista a Catalunya que un comunista illenc. Primer presagi que l'esquerra mallorquina tenia un mal dolent i que l'antisemitisme, avui, reneix des de la mateixa.

Molts vam anar i ens vam manifestar contra la guerra, alguns ho férem contra Bush i contra Saddam. Alguns pocs ens vam sorprendre del discurs dogmàtic i pamfletari d'alguns organitzadors de la primera convocatòria sota la pluja. Hi anàvem pels nens i nenes, per les dones de l'Iraq i contra els Ianquis però també contra els feixistes de «l'esquerra iraquiana». A algú li fa gràcia veure milers i milers de tarats desfilar a Corea del Nord?

A l'Afganistan, a Palestina i a l'Iraq ho paguen innocents. Alguns mitjans confonen, escandalosament, els jueus amb l'actual Estat terrorista d'Israel. Alguns militars americans confonen els «talibans» amb un grup de vailets que viuen sols a la muntanya.

I a l'Iraq, han enganyat a milers de joves nord i sud-americans en una guerra sense sentit. Després de Saddam qui jutjarà G. Bush, Tony Blair o José Ma. Aznar?

Sense adonar-se que el càmera de televisió seguia filmant, el 14 de juny del 2001, aquest Emperator que està com un llum parlava amb el primer ministre suec, Goran Person: «És sorprenent que guanyés. Jo estava lluitant contra la pau, la prosperitat i la incumbència» però és que la mateixa llumbrera que «domina» el món el 19 de febrer del 2000 aNew York Daily News havia dit: «Entenc el creixement dels petits negocis. Jo en vaig ser un». Aquesta eminència en economia el 25 de setembre del 2000 havia sentenciat a Oregón: «Cada vegada més de les nostres importacions vénen de fora del país», «Bé, jo pens que si dius que vas a fer alguna cosa i no la fas, això és fiabilitat», entrevista a la revista Time, 25 desembre 2000.

Deixar l'alcohol no és tasca fàcil i mentre ho passes tan malament sempre hi ha algun nou amic esportista que et podrà donar una mà. Sr. Ansar dixit: «En la catàstrofe dePrestige sólo hay un culpable: el barco» o «Yo soy el milagro» aThe Wall Street Journa del 20 de maig 1997. «Vientos de revancha son los que parecen traer algunos de los Ayuntamientos recientemente constituidos. Las calles dedicadas a Franco y a J.Antonio lo estarán a partir de ahora a la Constitución. En València la plaza del Caudillo pasará a llamarse del "País Valencià". Y no hemos hecho más que empezar. Se dedican a borrar la historia». La Nueva Rioja 9 de maig del 1979. Si voleu continuar us recoman el llibre que Marc Ripol ha publicat a l'editorial Coñafina i que es diu Dos cabalgan juntos una d'aquestes novetats que alegren la tarda a la llibreria tot i que en el fons poca gràcia fa que el món es trobi en mans de personatges com aquests.

Per altra banda, estimats, més novetats: Estados Unidos hoy. ¿los amos del mundo? Biblioteca Actual Larousse en volums format enciclòpedia en rústica i acabats de sortir del forn aquesta tardor, en la pàgina 111 s'hi pot llegir: «Estados Unidos, finalmente, demostró todo su poder como hiperpotencia en marzo de 2003 al invadir Iraq y derrocar el régimen de Saddam Hussein de forma unilateral, sin el aval de la ONU. Consiguió el apoyo de una serie de países, entre ellos España, Australia y especialmente Gran Bretaña, que destacó por su participación en el transcurso de las acciones militares.La contienda duró mucho menos de lo esperado inicialmente, y esta circunstancia fue muy celebrada por el presidente Bush, puesto que corroboraba su política de golpe preventivo duro y rápido, con pocas víctimas civiles, contra cualquier poder externo que pueda amenazar la seguridad nacional".

Amb l'únic desig que els reis no ens duguin més tancs als carrers i esperant que el 2004 sigui un any de canvis positius per a tots. NO A LA GUERRA!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris