nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
20°

Miratge i realitat de l'any nou

Quan les lletres d'aquest article siguin negre sobre blanc l'any nou ja haurà esclatat i la mística del cap d'any, sobtadament interrompuda a l'hora del dinar del dia 1, no tornarà fins d'aquí a gairebé dotze mesos. És innegable que aquesta mística es manté any rere any, fins i tot amb alguna pujada en la cotització dels mites de la nostra cultura (quina?: aquest és un article festiu i per tant botarem aquesta qüestió), com ho és que l'energia del mite prové cardinalment del profit comercial que se'n treu. Ja ho deuen saber tots els mites: si suposen una ocasió per inflar el consum, tenen llarga vida assegurada. En un món atret per l'atzar, devot de la sorpresa i serf de la novetat, sorprèn per igual la rigidesa d'aquesta llei i l'atractiu d'aquest esdeveniment, la nul·la incertesa que suposa la mort d'un any que immediatament és substituït per un altre, sense cap misteri ni entrebanc.

Malgrat la força estúpida del mite i de la llei, la mística del cap d'any no sobreviu més enllà d'unes hores, i aviat deixa pas a la puntual convicció que el cap d'any és un miratge. Sí. Segur. De què? Això ja és una altra qüestió. Tots els miratges evoquen una realitat enfonyada, però això ha de ser compatible amb el fet que quan hom s'hi troba davant, el miratge, la il·lusió visible, és la realitat. No ens compliquem. Si a aquestes hores del divendres algú encara en té dubtes, tornar a la realitat és força fàcil. Compartim el planeta -i la celebració del cap d'any, i l'any nou, si no hi ha denous- amb Urdaci, amb Rouco, amb Florentino Pérez, que no aturen ni un instant en els seus intents de fer-nos combregar amb les seves respectives fes -que per moments s'intersequen-, i això et torna a la crua realitat encara que hagis celebrat el cap d'any amb Liv Tyler. La crua realitat sobreviu a tots els miratges, i la crua realitat és que la vida s'assembla més als estirabots despietats de Tarantino que a les estones al·lucinatòries de Frank Capra -que alguna autoritat audiovisual s'entesta a infondre'ns cada any per aquests dies-, no cal recordar-ho. La crua realitat és que som molt més ràpids per aplaudir i auxiliar la paranoia antiterrorista de Bush que per socórrer les víctimes d'un terratrèmol a una ciutat iraniana que ni tan sols sabíem que existia. Això és la crua realitat, i no cap miratge. La qüestió és que hi hagi, en el passeig de cada any, alguns moments que ens temptin de pensar el contrari, i que ens animin a arribar a un nou cap d'any. Qualsevol alternativa és pitjor, i allavors hom es convenç: hi ha una mística impresentable en cada nou any, però com l'enyoraríem si no hi fóssim aquí per malparlar-ne.

I la qüestió és també sobreviure als miratges, a més d'identificar-los. Arribar a celebrar la mort d'aquest any que ha començat, sobreviure a la temptació de pensar que serà un any diferent, com hem sobreviscut aquests dies als missatges de felicitat, sempre tan sincers com inútils. O potser no. En qualsevol cas, no hi haurà problemes. Si hem sobreviscut a les místiques del 2000 i del 2001, aquest any parell i de traspàs -fets gairebé sempre coincidents- no se'ns ha de resistir. La mística és sospitosa, i com a remei de la ressaca (que acostuma a ser l'element definitori i inaugural de cada any per a bona part de la població), inútil. La ressaca no té remeis retroactius, i això també és una llei que supera el miratge de qualsevol pensament contrari. És absolutament inútil dubtar-ho. La meva humil interpretació personal és que la celebració del cap d'any i del començament d'un altre és una reivindicació del relativisme, una fita tan perenne com breu -n'hi ha prou amb uns segons- per recordar que tot és menys important del que sembla, que res és tan important com pareix. Un apogeu periòdic de la convicció que la celebració interessant no és la mort ni el naixement, sinó la continuació. La major revolució és continuar, ja ho digué Pla, i amb això, si algú en dubtava, s'apaguen sempre totes les crítiques.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris