nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

L'ús social del català

Uns cent mil immigrants se senten capaços de parlar la llengua pròpia de les Balears, però sovint no ho fan per l'actitud dels illencs, que a l'hora de dirigir-los la paraula ho fan en castellà. Aquesta és la radiografia més clara per veure per què la llengua catalana retrocedeix a l'Arxipèlag. Els immigrants han acudit en massa a aquesta terra i la immensa majoria en fa el lloc on vol viure, veure néixer i criar els seus fills i, qualque dia, morir-hi. Però topen amb una barrera subtil que els impideix la integració plena: veuen com els illencs parlen entre ells una llengua que, de manera conscient o inconscient, no volen compartir amb ells. L'arrelament ple només serà possible quan els balears de soca-rel perdin la timidesa o els prejudicis estranys que els impedeixen parlar en català als nouvinguts i, cosa que és més important, els animin i els ajudin a adoptar l'idioma d'aquestes illes perquè el facin també seu.

En el fons, es tracta d'exercir un dret tan essencial com la igualtat davant la llei. Els immigrants tenen tant de dret a conèixer la llengua pròpia com a ser acceptats, ajudats i respectats com a ciutadans de primera categoria que són. La normalització lingüística serà imparable el dia que la gran majoria de catalanoparlants ho vulgui. No són les institucions sinó el poble qui té en la seva mà la victòria de l'ús social de la llengua. Basta dirigir-se en català als nouvinguts. I fer-ho amb fraternitat. La clau és aconseguir que es vegin tan lliures i iguals com la població arrelada. La clau és la solidaritat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris