cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

Poetes del paisatge

Na Fiona Campbelmostra interès per la commemoració, el 2004, del 150è aniversari del naixement dels poetes Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera. Ambdós autors són bàsics en la seva tesi de literatura comparada entre el paisatge de Mallorca i el del seu Brigadoon nadiu. N'Alcover, ciutadà benestant, mira el paisatge una mica de lluny, com un extern, fascinat per la perspectiva que li confereixen les distàncies. En Costa, per contra, ha crescut en els latifundis pollencins de la seva nissaga i, des de ben jove, ha sabut que aquella terra és seva. Mentre n'Alcover passa el purgatori del vers castellà, generós en frivolitat i joc de saló, en Costa es perd sol per pinars i alzinars, amb salts d'aigua i muntanyes blaves, angoixat per obsessions existencials i morals. Don Joan viu la joventut enlluernat per l'estètica campoamoriana. Don Miquel, ja als 21 anys, ha fet «El pi de Formentor», on immortalitza un arbre concret, «el pi de la Ribera», que li va tocar un llamp poc abans de l'entrada de la Segona República Espanyola. Abans, en els començaments del segle XX, tots dos se situen en un primer rang de la poesia catalana. Amb dimensió universal. El 1905, n'Alcover guanya la Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona amb «La Serra». El 1906, allunyat ja del paisatgisme, en Costa publica Horacianes, un llibre unitari, d'esperit classicitzant, que el situa com un dels mestres del Noucentisme, juntament amb Carles Riba, Josep Carner i Eugeni d'Ors.

HISTÒRIA D'UN MANUSCRIT

-Curiós que, dos anys després d'haver estat premiada, «La Serra» romangués inèdita -diu na Fiona Campbell-. El manuscrit que n'Alcover va trametre al teu avi Jaume Pomar Fuster va amb carta de 29 d'abril de 1907.

-L'avi llegí el poema a l'Ateneu de Maó, el 2 de maig de 1907, durant una vetllada poètica i musical sobre el tema «Lo sentiment de la naturalesa en l'art». N'Alcover la va incloure en el seu primer llibre en català, Cap al tard, un volum no unitari, que és de 1909, en el qual recull tota la seva producció en llengua autòctona.

Jo vaig entendre la importància d'aquest poema després de llegir aquell gran treball del doctor Antoni Comas, que es titula Joan Alcover. Aproximació a l'home, al seu procés i a la seva obra, que obtingué el premi Joan Estelrich 1973 i es publicà a DOPESA el mateix any. Allí diu que aquesta composició és «la més curiosa i la més important de les poesies alcoverianes».

-I valora també «La Serra» com «la poesia de major equilibri que s'hagi fet en català, és un model d'emoció serena, és dir, una obra artística model».

-No hi ha dubte que un document com el que tu tens és de gran valor. Dins una cultura desenvolupada i normalitzada com cal, dins els paràmetres europeus, s'hauria de cotitzar ben alt, per part d'aquells que diuen tenir interès i sensibilitat envers el patrimoni cultural d'aquesta terra.

-Idò aquí no. Aquí, tot va d'una altra manera. Aquesta peça, juntament amb l'arxiu del meu avi, passà per una valoració d'un membre de la UIB, per encàrrec d'una institució nostrada.

-I no us vau entendre.

-No. La valoració era tan baixa, que arribà a irritar-me, per insultant.

-Ja t'entenc, ja. Filigranes com aquesta deixen vacunat de verbalismes qualsevol per una llarga temporada.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris