cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
19°

Encarnació Viñas, in memoriam

Ha mort n'Encarnació Viñas i Olivella, la que fou esposa de Josep Maria Llompart, filla de l'important pedagog Gabriel Viñas Morant i germana de l'escriptora Cèlia Viñas. Malgrat viure sempre envoltada de personalitats tan destacades, n'Encarna va ser una dona amb molta personalitat i amb un currículum prou destacat.

Nascuda l'any 1919, es llicencià el 1948 en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Exercí la docència a l'Escola Universitària de Formació del Professorat d'Educació General Bàsica i, posteriorment, als instituts Joan Alcover i Antoni Maura. Durant les dècades dels 1960 i 1970, fou molt present en la vida cultural illenca, organitzant cicles de conferències i altres activitats culturals.

N'Encarna mantingué un compromís permanent amb la defensa de la llengua i la cultura pròpies de Mallorca, la record a primera línia de la primera Diada per la Llengua, l'any 1995, la record entrant a una plaça Major de Palma estibada de gent, portant una de les quatre torxes del Correllengua, l'any 1996 i la record també amb el seu somriure perenne portant la Flama de la Llengua en la Cadena Humana de la Diada del 1999. I, encara, malgrat l'edat, la record amb el seu posat alegre, aquell vespre gèlid del mes de gener passat, a l'homenatge que va retre l'Obra Cultural Balear a Josep Maria Llompart, a la cantonada del carrer dels Oms amb el carrer de la Missió (on havia nascut Llompart). N'Encarna va ser fins al final una dona coherent, culta, feminista, compromesa amb la llengua catalana i valenta.

La darrera vegada que vaig tenir ocasió de parlar amb ella llargament, fa ara un any. Jo estava preparant un article per a la revista El Mirall, sobre l'OCB dels anys 70 i vaig anar a ca seva per poder arreplegar alguns dels seus records. La vaig trobar una mica trasbalsada per la mort d'una amiga seva que s'havia esdevingut aquell mateix jorn, i malgrat això m'explicà amb lucidesa els records d'aquella època. Recordava amb especial nitidesa dos moments molt importants, la presa de possessió de Llompart com a president de l'OCB: «es va fer en el transcurs d'un sopar i en Pep va citar Emili Darder, de qui va dir que havia estat assassinat pels feixistes... algun dels presents tornà blanc i sortí fora». L'altre moment va ser el de la intervenció del seu marit en l'acte posterior a la manifestació de l'octubre de 1977 a Palma, en demanda de l'Estatut. Llompart repetí diverses vegades el nom de la llengua de Mallorca: català! Mentre una part del públic protestava. N'Encarna, amb l'optimisme abans esmentat em deia: «ara no passaria això, hi ha més cultura. És una qüestió científica, d'on ve la nostra llengua i l'evolució que ha fet. És una qüestió històrica, no és una qüestió d'opinió». No vaig poder anar al funeral, per qüestions de mobilitat (el 2003 no ha estat el meu any) però valguin aquests versos de Llompart, amb una lleugera modificació, per retre homenatge a aquesta gran persona que ha estat n'Encarnació Viñas.

«I ara ja saps la mort, Encarna Viñas
ai aquell foc, foquet, cendra astorada.
Ara ja saps la mort. No et calen versos
Ni ocells ni primaveres per alçar-la.
Ho veus? No s'ha aturat un sol rellotge
Ni s'ha estremit la seda de la cala;
El vent, que desconeix la teva absència,
Ajup les herbes del record...
Descansa.
Nosaltres sols, amb tota la mort teva,
Reprendrem el camí.
Adéu companya».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris