algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 11°
11°

Camí de l'enfrontament

Vos confés un malestar profund. Els niguls que amenacen la nostra convivència són cada dia més atapeïts i foscs. Cada notícia, cada nova acció dels neocons és una altra passa cap a l'enfrontament global. I el que és pitjor, ho saben i se saben victoriosos d'aquesta contesa. Ens retiren la paraula, neguen el debat, amenacen les consultes populars, tanquen emissores com Som Ràdio, multen pacifistes, controlen mitjans de comunicació sense donar lloc a la pluralitat (de la futura «Telecon» del senyor Matas només els interessa regular les normes del joc de partits per a poder fer i desfer i convertir el Parlament en un tràmit sense capacitat resolutiva), confonen el pensament únic amb la pàtria i atorguen certificats de patriota unineuronals, crispen la vida política, menystenen al·legacions a projectes d'obres amb el simple argument que els autors són vençuts... Si les esperances de la societat s'han de reduir que la teva opció política agrani les altres per majoria absoluta, el joc democràtic es redueix al blanc o al negre, a les dues espanyes, les dues mallorques o les dues ciutats. O vencedor o vençut, cap altra solució és vàlida. Fins i tot, com ahir demostrà sense manies el portaveu senyor Flaquer, els possibles delictes, com la violació del correu electrònic, deixen de ser-ho si guanyen els teus i no cal pagar míssers perquè els destapin. I tot això sense parlar de la judicatura entregada, els poders econòmics allunyant-se de qualsevol control i un estrany liberalisme que reparteix de manera desigual els seus beneficis i perjudicis: l'Estat protegeix la llibertat dels grans i si aquesta ofega la dels petits surt el liberalisme com explicació.

Possiblement començarà a Euskadi, on tenen dipositada tota l'esperança d'un conflicte que simplifiqui les opcions fins que la seva sigui l'altra única. Si el parlament no pot parlamentar, l'executiu executar i el judicial se'l nega, només queda la resistència. Que sigui pacífica o no, no només depèn dels exclosos, també de la resposta dels excloents. Però el malestar, quan rebenti i no dic que sigui ara mateix, s'expandirà arreu com la pólvora per una joventut reduïda a l'opció de la marginalitat o el zoològic de les vanitats en el partit únic. Tiben en excés la corda que les urnes els atorguen i comencen a aparèixer símptomes d'ofegament. Sabem del cert que no afluixaran, ni volen ni els seus compromisos amb els poders financers els deixarien (si els fiscals no volen posar exemples no seré jo qui apunti venuts i compradors). I sabem per experiència que els financers mai en tenen prou i estrenyeran el marge de maniobra fins a fer de la vida política una línia recta i unidireccional. Llevonces, serà tard. Cert que qualcuns d'ells ja seran molt rics, però la genètica no els garanteix que fills i néts -que hauran de viure en el país que ells ens deixin-, no els facin saber que s'haguessin estimat més poder mirar-los a la cara sense sentir vergonya.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris