algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
19°

El terror suïcida

Una de les característiques del terrorisme islàmic que més ens hauria de ferir la nostra sensibilitat -si no la que més- és el fet de recórrer tan sovint a les accions suïcides. Això es fa, sens dubte, a favor d'una major eficàcia, per aconseguir una major mortaldat; en definitiva per a escampar més terror entre la població enemiga. Perquè, òbviament, l'enemic és tota una població.

Aquest recurs sistemàtic a les accions suïcides no s'ha donat més que molt excepcionalment en altres tipus de terrorisme. Cal demanar-nos, doncs, què té d'específic, en aquest sentit, el terrorisme islamista o islamita. ¿Com és possible que tants de fervorosos creients en la religió musulmana arribin tan sovint al convenciment que el millor que poden fer és immolar-se, amb unes quantes càrregues explosives entorn de la cintura, tot matant el major nombre possible d'infidels o assimilats? Perquè darrerament aquest terrorisme també es practica contra els propis coreligionaris musulmans; basta recordar els cruents atemptats del mes de maig i començaments de novembre a Riad, amb 53 morts, i de dia 15 i dia 20 de novembre, també amb més de 50 morts, a Istanbul. ¿No cal pensar que hi ha algun component dins la religió o la cultura musulmanes que permet o «facilita» -per dir-ho així- la decisió d'autoimmolar-se en defensa de l'Islam, a la major glòria d'Al·là? Perquè hi ha d'haver alguna raó, o algunes raons i motius, que expliquin unes conductes tan excepcionals. I no deixa de cridar l'atenció el fet que ningú sembli haver profunditzat gaire en una qüestió tan actual. De fet, molt estranyament, sembla com si l'opinió pública internacional hi hagués posat call a aquests tipus de carnisseries terroristes. Això, pel que respecta a occident, perquè una bona part de l'opinió pública dels països islàmics els dóna la condició de màrtirs (!) als seus protagonistes. Una concepció o conceptualització també prou peculiar, prou original, perquè fins ara no s'havien assimilat o unit mai la condició de suïcida i la condició de màrtir. Màrtir, fins ara, era qui era martiritzat a causa de la seva fe, no qui s'autodestruïa. Martiritzar-se, com a verb reflexiu, és una nova manera d'expressar-se que devem a la cultura de l'Islam.

A un curiós llibre de viatges, In Xanadu. A Quest., d'un estudiant del Trinity College, a Cambridge, William Dalrymple -el qual, acabats els estudis d'història, ha esdevingut corresponsal periodista pel subcontinent índic-, es parla de la coneguda secta dels Assassins -del seu nom prové aquest qualificatiu tan poc simpàtic-, una rama militant (no cal dir-ho) dels musulmans ismaïlites, sorgida sens dubte com a resposta a la terrible persecució que es varen veure sotmesos, aquests, a Pèrsia. La seva primera víctima va ser el visir selèucida de Pèrsia, Nizam al-Mulk. S'ha considerat que aquesta secta constituïren el primer grup terrorista de la història.

Dalrymple recull en aquest llibre la història de quan Henry de Champagne, un príncep de les Croades, va visitar la fortalesa de Masiaf, els headquarters d'aquesta ordre dels assassins, el Gran Mestre de l'ordre li va demanar si comptava amb cap súbdit que obeís tan cegament les seves ordres com els seus, i, acte seguit, amb un senyal de la mà, va fer que dos dels seus saltessin des d'una torre de la fortalesa a una mort segura estavellats contra el rocam als seus peus. L'anècdota reportada -reconec que molt difícil de creure- m'ha fet demanar-me si aquesta creença cega en la consecució del jardí del paradís per part dels suïcides assassins tindria alguna cosa a veure amb el rentat de cervell al qual semblen estar sotmesos tants de terroristes musulmans. O és que hi ha un orgull islàmic forassenyat que pot portar a tals aberracions? Per ventura les derrotes militars experimentades pels països àrabs constitueixen l'equivalent d'una terrible persecució, com a la qual sí varen estar sotmesos els ismaïlites al seu moment? I qui ha perjudicat realment més aquests pobles, occident o els seus corruptes governants? Sap greu haver de plantejar qüestions tan desagradables però realment manquen explicacions.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris