cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
18°

Parlant a la llibreria

Esperant que arribi a Mallorca el darrer llibre de M. Vázquez Montalbán: La Aznaridad. No ens cansam de repetir el mateix envers tots els problemes d'insularitat que patim. Quan més grossa és l'empresa distribuïdora més incompetent és la seva patronal. Hi ha casos molt concrets que posen els pèls de punta. Hi ha un grup que és capaç d'enviar una capsa amb quatre punts de lectura i un full de publicitat a dintre. Afortunadament aquests grups últimament ho passen puta per vendre el que ells volen. Els llibreters procuram vendre llibres. I per una vegada després de la mort d'un autor veim com la venda dels seus llibres es manté a un ritme constant i regular. És un cas únic, és el cas de Martí i Pol, un autèntic fenomen des de fa molts d'anys i un dels pocs autors que són llegits (i molt venuts) entre la gent castellanoparlant sense cap tipus de recomanació dirigida. Un poeta per al poble que contrasta amb un altre poeta i escriptor, aquest injustament tractat i valorat. És el cas de Joan Perucho, que denunciava fa uns anys com les seves obres eren reciclades i avui es troba que molts dels seus llibres no els podem servir exhaurits com estan. Ara corren a fer les reedicions. Aquest autor molt amic de Mallorca en una de les seves últimes visites es feia acompanyar del bracet fins a Cort, les bosses carregades de llibres de Llull, em confessà que no ho podria llegir sencer però que el beat era l'únic que l'interessava i ho volia tenir tot. L'interessava poca cosa més. Marxà en silenci.

Es mereixen tenir al seu catàleg Manolo Vázquez, Joan Perucho o Martí i Pol les editorials que els editen? És difícil de respondre.

El que es pot tenir ben clar d'aquests autors per als P.P.C.C. i per a l'estat espanyol és que representen una riquesa important no sols en el camp literari. Hi ha autors compromesos amb el seu país i d'altres «els individualistes» sols compromesos amb ells mateixos. Cap de les dues opcions és millor que les altres, ni prou fer-hi. Es pot pertànyer a una nació o a un grup social conservant tota l'essència d'una individualitat literària i política. Ara bé, avui també es generalitzen les tendències més demagògiques des d'una falsa concepció de rebel·lia molt farcida de dogmes. És important valorar la duresa de la tasca que s'ha fet a l'hora de bastir una obra en les condicions que es troba la llengua catalana dins Europa en contrast amb els avantatges de no ser d'enlloc. Quan més autors de fora vénen i tenim el gust de conèixer, més podem valorar els nostres.

Amb motiu de la seva visita a Palma i la corresponent lectura poètica em vaig apropar a conèixer L'humanisme Llibertari de Jesús Lizano, poeta que no havia sentit mai en directe. Un talent únic, original i d'anar per casa amb un repertori força divertit per al públic. Tot i que la CNT no és una agrupació homogènia i afortunadament hi conviuen molts corrents al seu interior, però la de més força és sempre la mateixa i no es solen acabar els actes que d'una manera o altra es doni un bon repàs a la identitat catalana. És interessant llegir el poema Mamíferos del Sr. Lizano i vengut de Barcelona escoltar els seu esmunyedís espanyol sortit d'un atril on s'hi recolza un voluminós recull de la seva obra a la col·lecció el Bardo de l'antiga Lumen d'Esther Tusquets. Entre lectura i lectura el comentari brillant o la frase dogmàtica per excel·lència, la crítica constant al sistema i l'elogi del seu Humanisme.

Molta gent del públic el conegué a partir de l'esmentada edició. Un abans i un després, doncs en l'obra d'aquest home. Sorprenent el moment de mostrar les cartes entre jocs màgics i malabarístics de paraules arribant al final de la sessió, quan l'autor comenta als seus oients com el sistema burgès que tant critica li va donar la solució. Hagué de comprar la seva consagració de totem llibertari i literari pagant dos milions de pessetes a l'esmentada editorial. Una autoedició gestionada per una marca, com tantes. L'anarquisme d'aquest canvi de segle, potser, que tant de mal ha fet a l'esquerra, cada cop és més a prop del seu aliat natural, el neocapitalisme. Beneïda la distància.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris